Resultats de la cerca

Fundada l’any 1988 amb l’objectiu d’organitzar activitats extraescolars per a nens, prengué rellevància quan, després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, se li confià la gestió de diversos equipaments esportius Gestionà una quinzena d’equipaments, la majoria a Barcelona, entre els quals cal esmentar el Centre Esportiu Municipal Can Dragó, el CEM Perill o el CEM Frontó Colom També donà nom a diferents clubs esportius, com l’Associació Esportiva Les Corts-UBAE, el Club Esportiu Handbol BCN-Sants-UBAE o l’Agrupació Atlètica Catalunya-UBAE, l’equip femení de la qual fou campió d’Espanya de cros…

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer…

Fundada el 1964, fou impulsada per diverses personalitats de la societat barcelonina, entre les quals hi havia Joan Antoni Samaranch El primer president fou Josep Garriga-Nogués Nasqué com a delegació a Barcelona del Panathlon Club Internacional, organització amb nombroses delegacions arreu del món i fundada a Venècia l’any 1951 amb l’objectiu de difondre l’esperit olímpic Té com a fita la defensa de totes les disciplines esportives, el suport de les joves promeses i el reconeixement públic dels esportistes destacats, que posen l’accent en la formació i la convivència entre els…

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es vinculà des dels anys seixanta al món del llibre a través d’Edicions 62, editorial de la qual fou assessor financer 1971, gerent 1972 i conseller delegat 1987 Tingué també càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano Cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana 1978-82, delegat a Catalunya del Centro Español de Derechos Reprográficos CEDRO 2000-08, del 1996 al 2011 fou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya En l’àmbit esportiu destacà com a atleta del Club Natació…

Les seccions esportives Fou fundat a Barcelona l’1 de desembre de 1917 per un grup d’adolescents i d’infants amb el nom de Sarrià FC , per a fomentar la pràctica dels esports en general i el futbol en particular El 17 de gener de 1918 s’aprovà el nom pel club de Junior Football Club Presidit per Maurici Serrahima , tingué la seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona fins que, el 1965, es traslladà a Sant Cugat del Vallès després que les seves installacions fossin cedides per a construir la ciutat esportiva de la Universitat de Barcelona Amb els anys creà diverses seccions esportives, i també…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…