Resultats de la cerca

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir …

De distribució gratuïta, comentava els partits de la Lliga de futbol, bàsicament del Barça, amb to humorístic i finalitat publicitària Els dibuixos eren de Castanys i de Bofarull De periodicitat irregular, se’n publicaren com a mínim 12 números

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i esdevingué l’òrgan…

Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que…