Resultats de la cerca

Informava de la crònica esportiva de Girona i rodalia i glossava la figura d’esportistes gironins Poc després d’iniciar-se la seva publicació la secció esportiva, que es referia majoritàriament al futbol, desaparegué

A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials formà part de la Federació Murciana de Futbol Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42 Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51

Practicà ciclisme de pista A partir del 1979 se centrà en la medicina esportiva El 1986 es feu director esportiu en ciclisme i passà a dirigir els equips del Club Ciclista Iluro Fou metge de la Federació Catalana de Ciclisme 1998-2004 i figura com a metge adscrit a la Unió Ciclista Internacional

situat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Inaugurat al juliol del 1993, fou impulsat per la Fundació Barcelona Olímpica L’exposició permanent incloïa, entre altres coses, la fletxa que va encendre el pebeter, la torxa olímpica o la figura del Cobi Estigué oberta al públic fins al setembre del 2006 Posteriorment es traslladà al Museu Olímpic i de l’Esport

Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números

Fundat el 1942 per Armand Blume , fou un dels gimnasos més destacats de l’Estat espanyol Estava situat al carrer de Pàdua El 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Al final dels anys quaranta començà a despuntar i entre la dècada de 1950 i 1970 es convertí en un dels més potents de Barcelona Guanyà diversos Campionats d’Espanya per equips tant en categoria masculina com femenina En l’àmbit individual, destacà especialment la figura de Joaquim Blume , fill del fundador, que es proclamà campió d’Espanya deu anys consecutius 1949-58 i guanyà un…

Fill d’un petit empresari tèxtil de Valls, cursà enginyeria industrial i obtingué també el títol de professor de música El 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família, on dirigí l’empresa tèxtil Sans, a la millora de la qual contribuí modernitzant la maquinària i introduint les primeres tricotoses Gràcies a una posició econòmica pròspera, es dedicà a les seves aficions la música adaptà una part de la fàbrica com a petit teatre per a classes de cant, per on passaren, entre d’altres, Josefina Huguet i Maria Barrientos, els viatges i la maquinària El 1889 visità l’Exposició Universal de…

Fou campió de Catalunya de tennis de tercera categoria 1950 i universitari 1951 El 1949 entrà a la directiva del Reial Club Tennis de Barcelona-1899 RCTB, que presidí 1993-2008, i el 2009 en fou nomenat president honorari Fou directiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET en dues etapes 1974-85, 1994-2005 i formà part del comitè executiu 1981-90 de la Federació Internacional de Tennis ITF abans d’entrar en el comitè mundial el 1990 Des del 1985 presideix l’Internacional Tennis Club d’Espanya i, des del 1996, l’Associació de Clubs de Tennis Centenaris ACTC, amb seu a Lausana Fou…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

L’organització dels Jocs, la disposició i l’estat de les installacions, i l’expectació i l’acollida entre la població aconseguiren que fossin qualificats com els millors jocs de la història, segons afirmà el mateix Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, en la jornada de clausura Segons l’organització, els Jocs foren contemplats en directe per gairebé 4 milions i mig de persones i es vengueren el 87% del total d’entrades disponibles Els millors resultats s’obtingueren en la natació, esport en què es bateren un total de dotze marques mundials Els protagonistes…