Resultats de la cerca

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988

Collaborà amb diversos mitjans, com Diluvio , L’Instant i la revista Catalunya Ràdio , en camps diversos, però especialment en l’esportiu El 1940 entrà a formar part de la redacció del Diari de Barcelona , on va desenvolupar tota la seva carrera professional El seu germà Xavier 1918-86 desenvolupà una activitat anàloga a El Noticiero Universal El seu pare Joaquim Brangulí Soler 1879-1945 fou un dels primers fotoperiodistes de Catalunya i les seves fotografies mostren les grans transformacions que es produïren entre els anys 1900-45 L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons…

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Conegut per la seva faceta de reporter gràfic, sobresortí durant la dècada de 1950 i principi de 1960 Començà la seva carrera a Mundo Deportivo Les seves fotografies illustraren nombrosos partits de futbol de tot l’Estat espanyol Treballà especialment per a Vida Deportiva i per al setmanari Destino El 1959 creà un equip de filmació amb Carlos Pérez de Rozas i Juan Antonio Sáenz Guerrero que servia notícies esportives a Televisió Espanyola El 1965 rebé la medalla al mèrit esportiu a títol pòstum El mateix any s’instaurà el Trofeu Ramon Dimas de beisbol i posteriorment es convocaren alguns…

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell Es publicava…

L’obra, en què participaren uns 250 especialistes de tots els territoris de parla catalana, té com a precedent la collecció de diccionaris olímpics editada pel TERMCAT amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El diccionari està compilat en un sol volum de 1204 pàgines que recull a la vora d’11000 termes corresponents a 81 esports diferents Cada terme inclou la definició, l’equivalent en castellà, francès i anglès, l’esport a què pertany i, en alguns casos, notes explicatives També ofereix un índex temàtic, índexs en les llengües d’equivalència, fotografies d’alguns esports i un annex de…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…