Resultats de la cerca

Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde, Kocsis, Czibor…

Fou vocal del FC Barcelona 1952-57, vicepresident 1957-61 i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà També presidí la Federació Catalana de Futbol 1961-64 Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se…

Fill d’un petit empresari tèxtil de Valls, cursà enginyeria industrial i obtingué també el títol de professor de música El 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família, on dirigí l’empresa tèxtil Sans, a la millora de la qual contribuí modernitzant la maquinària i introduint les primeres tricotoses Gràcies a una posició econòmica pròspera, es dedicà a les seves aficions la música adaptà una part de la fàbrica com a petit teatre per a classes de cant, per on passaren, entre d’altres, Josefina Huguet i Maria Barrientos, els viatges i la maquinària El 1889 visità l’Exposició…

Fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans Barcelona 1897 – 1974 Durant la Guerra Civil freqüentà el taller de pintura del Comissariat de Propaganda de la Generalitat Posteriorment estudià als tallers dels salesians de Sarrià i amplià la seva formació amb estades a Itàlia, Holanda, França, els EUA, etc Les seves primeres obres —retaules i murals— són de caràcter predominantment religiós i d’estètica medievalitzant La dècada de 1960 adoptà el figurativisme que el caracteritzà i s’endinsà en la temàtica esportiva, en la qual excellí És autor de diverses Suites Olímpiques…