Resultats de la cerca

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…

Treballà en la premsa i la radio comarcals, a Ràdio Barcelona, el diari Dicen i Radio Nacional Participà en la fundació de Catalunya Ràdio 1983 en el departament d’esports, que dirigí 1987-2004 Fou editor dels programes Camí del 92 1986-87 i Força Esports 1987-2007 Ha estat enviat especial de Catalunya Ràdio a les Copes del Món e futbol de Mèxic 1986, Itália 1990, els Estats Units 1994 i França 1998, i als Jocs Olímpics de Seül 1988, Barcelona 1992 i Sydney 2000 Ha estat guardonat dues vegades 2003, 2004 amb el Premi de Periodisme Esportiu de Catalunya i una vegada 2006 amb el premi d’Òmnium…

El 1983 es traslladà a Barcelona Ha collaborat en diferents mitjans de comunicació, com Radiocadena Espanyola, Cadena SER, RAC1, COM Ràdio, Catalunya Ràdio 2010-12, Televisió Espanyola a Catalunya, 8TV, BTV, els diaris Mundo Deportivo 1990-96, As 1996-2010, en què exercí de redactor en cap, i El País , i les revistes Don Balón i Soccer Magazine Publicà, juntament amb Santi Giménez i Gemma Herrero, 37 Històries solidàries al voltant de l’esport 2007 Ha rebut diferents premis, com el de la Secretaria de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2006, el V Premi Ernest Lluch 2006 i el premi…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE…

Exercí durant quaranta anys a La Vanguardia 1942-82, com a redactor i, posteriorment, com a cap de la secció d’esports Cobrí totes les edicions dels Jocs Olímpics –des de Londres 1948 fins a Mont-real 1976–, la Copa del Món de futbol 1950-82 i els Jocs Mediterranis 1955-75 Collaborà en altres mitjans de premsa, com Dicen i Lean , ràdio i televisió Fou el primer presentador d’un programa esportiu en llengua catalana a Televisió Espanyola a Catalunya Feu de redactor del Programa Oficial del Club de Futbol Barcelona 1967 Fou un dels fundadors de l’Associació de Periodistes Esportius i ocupà…

Fundat el 1951, nasqué com a grup cultural, excursionista i catalanista amb el nom de Cau Verdaguer El 1953 es traslladà al Casal d’Acció Catòlica i s’integrà dins de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent Tingué secció de muntanya, que continuà essent gestionada pel Cau Verdaguer, i seccions de futbol, d’handbol i de tennis de taula, que passaren a mans de l’OCPD El 1968 adoptà el nom actual Té grup d’espeleologia, alta muntanya i BTT Destacà la secció de tennis de taula, fundada el 1953, que l’any 2003 ascendí per primera vegada a la divisió d’honor amb l’equip format per Joan…

Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…

Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions esportives…

Fundat l’any 1932, la seva activitat principal és la natació i el waterpolo Un dels fundadors del club i nedador destacat fou Joaquim Morera El 1933 organitzà el primer trofeu del club, el trofeu de natació Mare Nostrum Acabada la Guerra Civil, organitzà el Campionat de Catalunya de natació 1941, tot i que el club no adquirí gran rellevància fins a la dècada de 1950 Un dels primers èxits fou l’organització d’un festival gimnàstic l’any 1956, on tingué presència Joaquim Blume El 1959 inaugurà la piscina descoberta i el 1963 la piscina coberta, inauguració que coincidí amb l’organització del…

És considerat el club poliesportiu més antic de l’Estat espanyol Tot i ser conegut per la pràctica del futbol, començà practicant gimnàstica, impulsat per dotze antics membres del Gimnàs de Tomàs Martí La seva primera denominació fou Club Gimnasio i el primer president, Joan Estilles Portal Inicialment fou un club privat i elitista, el 1893 adoptà el nom de Club Gimnástico i el 1898 s’obrí a la lliure inscripció de socis Al final del segle XIX les primeres activitats que es practicaren, a part de la gimnàstica, foren l’esgrima 1890 --amb secció oficial entre el 1902 i el 1911--, el frontó…