Resultats de la cerca

Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…

Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri

Ha estat excavat per l’Instituto Interuniversitario del Próximo Oriente Antiguo, a partir del 1992, sota la direcció de Gonzalo Matilla i amb el finançament de la Fundació Durán-Vallosera, dins la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin

Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin El tall , de forma vagament circular 360 m × 300 m, ateny una alçària de 8 m La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals mur de terraplenament i conduccions d’aigua El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga Neolític preceràmic, datada al VIIè…

Destruïda per un terratrèmol vers el 1550 aC, fou immediatament reconstruïda i engrandida Fou definitivament destruïda per una erupció volcànica que en cobrí les restes amb una espessa capa de cendres que l’han mantingut pràcticament intacta fins a l’actualitat Les excavacions uns 10 000 m 2 han portat a la llum diverses cases en excepcional estat de conservació, decorades amb pintures murals, i carrers de traçat irregular

Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega

Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…

Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea