Resultats de la cerca

El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…

Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran…

És situat al cim del pujol d’en Figueres 297 m, enfront del castell de Subirats Els primers estudis indiquen que aquest poblat, que podria ocupar entre 1 ha i 2 ha d’extensió, fou habitat des del segle VI fins a l’inici del segle II aC La troballa més destacada tingué lloc el 2019 quan fou descoberta una muralla de 2 m d’alçària molt ben conservada que avalaria la hipòtesi que aquest poblat podria ser una fortificació o oppidum iber que actuaria com a punt estratègic de control del territori i del comerç, ja que des d’aquesta posició es pot veure la vall de l’Anoia i l’antiga Via Augusta Al…

Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…

Ultra nombrosos instruments de tall i estris de terrissa, hom hi ha descobert unes figuretes de terracota que representen dones nues, d’amples malucs, que devien formar part d’una mena de culte a la fertilitat

Sembla que té l’origen en la cultura renana de Michaelsberg i la francesa de Chassey, cap al final del tercer millenni aC, arriba fins al bronze ple anglès 1500-1300 aC i té contactes amb els grups portadors del megalitisme i del vas campaniforme En la primera fase es caracteritza pels seus recintes, organitzats a la part alta de puigs, per a guardar-hi el bestiar i com a defensa, amb fosses concèntriques, terraplens i nombrosos passos, localitzats al S d’Anglaterra, amb límit septentrional al curs mitjà del Tàmesi En la segona fase, caracteritzada per sepultures sota grans túmuls allargats…

És una de les Venus paleolítiques més famoses, i com les altres figures de dona del mateix tipus té els pits i les natges molt exagerades, probablement per motius simbòlics És conservada al Naturhistorisches Museum de Viena

Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…

Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera…

L’explotació minera, de zinc i plom, féu trobar l’any 1921 un crani i, més tard, altres restes L’anomenat home de Rhodèsia o de Broken Hill Homo sapiens rhodesiensis presenta caràcters cranials i, sobretot, postcranials més avançats que els dels neandertals, que el relacionen directament amb els Homo sapiens arcaics de l’Àfrica Datacions recents li donen una antigor de més de 100 000 anys