Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Karnak
Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
Barabar
Vista de la muntanya de Barabar i de l’entrada d’una de les coves
Anandajoti Bhikkhu (CC BY 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya de l’Índia, al nord de Gayā, on hi ha uns hipogeus de planta més o menys rodona excavats en els gneis, que daten del s III aC.
El rei Aśoka 268-230 aC els donà als ascetes ājīvika
projecte Djehuty
projecte Djehuty Jardí funerari a l’entrada d’una gran tomba de la dinastía XII, descobert durant la campanya del 2017
Jaciment arqueològic
Programa hispanoegipci d’excavació arqueològica, restauració i publicació de les tombes de Djehuty i Hery, a la necròpolis de la riba oest de Tebes, l’actual Luxor, Egipte.
El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts
Karanovo
Karanovo
MOM Éditions, 2016 (CC BY-NC-ND 4.0)
Jaciment arqueològic
Assentament neolític i de l’edat del bronze de Bulgària.
Es troba en un gran tall que tingué dotze períodes d’ocupació, des del final del II millenni aC fins al segle VI aC Les cases són fetes de terra amb una estructura de canyes i permeten observar una evolució des de models simples de planta quadrada a tipus més grans, de planta rectangular amb pòrtic d’entrada i, en alguns casos, pintades
Faistos
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic cretenc, a la plana de Messarà, enllaçat amb Cnossos, al nord, per una via.
Hom hi ha excavat un palau, de planta típicament minoica, amb un pati rectangular central i edificis al voltant els reials al nord, i l’entrada, el teatre i els magatzems a l’oest El palau té dues etapes de construcció de la més recent, que comprèn del minoic mitjà III al minoic recent II, en són visibles encara les restes
Çatal Hüyük
Jaciment arqueològic
Jaciment neolític de la plana de Konya (Turquia), el més antic i important conegut fins ara del Neolític anatòlic.
Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de…
Didyma
Restes del temple d’Apol·lo a Didyma
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic, a l’actual ciutat de Didim (Anatòlia, Turquia).
Correspon a una antiga ciutat de l’Àsia Menor, a uns 15 km de Milet, coneguda pel santuari oracular d’Apollo El temple hellenístic d’Apollo de 118 m x 60 m es començà a construir al segle IV aC segons els planells dels arquitectes Dafnis de Milet i Panonio d’Éfeso, sobre uns temples anteriors dels segles VIII i VI aC dels quals hi han restes visibles al pati El temple comptava amb dos pòrtics hipóstils i 120 columnes jòniques de quasi 20 m d’alçada L’arquitrabe era decorat amb motius vegetals, lleons i caps de gòrgones S'hi accedeix a l’entrada per una escala de 14 graons A l’…
Sakkara
La piràmide esglaonada de Djosser, feta construir per Djoser I, segon faraó de la dinastia III
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat uns 30 km al SW del Caire.
Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera vegada amb…
Cornia
Talaiot del jaciment de Cornia
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Talaiot
Jaciment arqueològic
Jaciment talaiòtic del terme municipal de Maó (Menorca).
Correspon a un antic poblat del qual actualment queden a la vista, bàsicament, un parell de talaiots, alguna cova i un recinte en forma de ferradura, precedent probablement dels recintes de taula de la major part dels poblats menorquins El talaiot oriental fou excavat el 2008 i té com a característica pròpia que està travessat per un alt túnel de funció desconeguda amb una cambra o diverticle lateral A prop hi ha un sistema de recollida d’aigua a base de cisternes comunicades, mentre que per l’altre costat té, adossades, les restes del que probablement fou el mur de tancament, la murada, de l…
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…