Resultats de la cerca

Fill de l’orador Teòcrit, fou seguidor de Demòcrit i mestre d’Anaxarc Acceptà, en l’obra Περì ϕύσεως ‘Sobre la natura’, elements de l’escola d’Elea i de la doctrina de Demòcrit S'ocupà de l’explicació dels fenòmens atmosfèrics i de la prehistòria troiana Τρωïκά i, probablement, de la jònica Ιωνικά

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

El 1979 acceptà una oferta del Club Natació Barcelona i començà la seva carrera com a entrenador professional L’any següent passà al Club Natació Sabadell 1980-2004, que convertí en el millor club de natació d’Espanya, fins al punt de classificar onze nedadors per a l’Europeu del 2004 Aquell any la federació espanyola el contractà per entrenar a la Residència Blume de Madrid, on es traslladà amb els seus dos fills nedadors, Olaf i Aschwin Després de desavinences amb la federació espanyola, el 2008 es convertí en el màxim responsable de la natació a Dinamarca, on forjà dues campiones mundials…

Format al Club Natació Barceloneta, l’any 1962 guanyà la Travessia del Port de Barcelona El 1963 ingressà a la Residència Blume i s’entrenà amb l’holandès Jan Freese Competí fins el 1969 i guanyà tretze títols catalans i quaranta-sis d’estatals, tant en piscina curta com de 50 m, en deu proves diferents i en tots els estils excepte en esquena Establí trenta-vuit rècords de Catalunya i cinquanta-set d’Espanya Fou internacional en vuitanta-una ocasions i participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 i de Mèxic 1968 i en el Campionat d’Europa 1966, en el qual fou finalista als 400 m lliure i al…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula  Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…