Resultats de la cerca

Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926

Format al Club Natació Arenys, amb el qual fou campió de Catalunya 1926, 1927 i d’Espanya 1926 de 100 m esquena, el 1928 s’afilià al Club Natació Barcelona Participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 on nedà els 100 m lliure i fou finalista en els relleus 4 × 200 m lliure El mateix any repetí el títol català de 100 m esquena i també aconseguí el de 100 m lliure També participà en els 100 m esquena i en els 4 × 200 m lliure dels Campionats d’Europa 1926 Fou set vegades internacional

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc…

De formació autodidacta, plantà cara als grans nedadors de fons de Catalunya en el període 1927-30 en disputar-los la supremacia a la Travessia del Port de Barcelona, en la qual fou tercer el 1927 com a nedador del CN Athlètic i segon el 1928 com a independent i el 1929 com a nedador de l’Olímpic Amateur Club Fou campió d’Espanya dels 2000 m mar 1928, 1929 El 1930, afiliat al Barceloneta Amateur Club, es proclamà campió de Catalunya dels 2000 m mar, nedats a la platja de Badalona Com a veterà, fou campió de Catalunya de gran fons 1947 i guanyador de la Copa Pasqua 1948

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Membre del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya en la prova de relleus 4 × 50 m lliure 1939 i també en la de 4 × 100 m lliure cinc vegades de Catalunya 1940-44 i quatre vegades d’Espanya 1940-43 Esdevingué àrbitra de natació i jutgessa de salts amb el mèrit de ser la primera dona que ho aconseguia a Catalunya 1956 i la segona a Espanya 1960 El 1995 fou nomenada membre d’honor del collegi català d’àrbitres Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1996 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Membre del Club Natació Barcelona, l’any 1949 ingressà al Collegi Català i el 1952 al Comitè estatal i s’especialitzà en jutge de sortides de natació i en waterpolo El 1961 fou reconegut pels estaments internacionals Dirigí partits de waterpolo en un Campionat del Món 1973, quatre Campionats d’Europa 1962, 1966, 1970, 1974 i dos Jocs Mediterranis 1967, 1971 El 1970 fou elegit president del Collegi Català, que el 1987 el nomenà Membre d’Honor La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de Serveis Distingits de bronze 1966, argent 1972 i or 1980, i la Federació Catalana…

Format al Club Natació Montjuïc, com a membre d’aquest club es proclamà vuit vegades campió estatal individual i onze en relleus en la modalitat d’esquena 1963-67 Baté deu vegades el rècord d’Espanya de 200 m esquena, sis cops en una piscina de 50 m Fou subcampió d’Europa 1966 d’aquesta prova, medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1967 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 El 2019 fou segon en la categoria de més de 70 anys de la Copa Nadal, celebrada al port de Barcelona Una vegada retirat, continuà nedant i jugant a waterpolo en categoria màster, i des del 2009 fou vocal…

Format al Club Natació Atlètic, els resultats més destacables els obtingué amb el Club Natació Barcelona, al qual s’incorporà el 1935 Fou campió de Catalunya de 100 i 200 m lliure 1943 i de relleus 4 × 200 m lliure 1945 El 1951 esdevingué àrbitre de natació, salts i waterpolo Formà part de la junta directiva del Collegi Català d’Àrbitres 1958-59, 1962-63 i del comitè tècnic estatal S’especialitzà com a jutge de salts i actuà en competicions internacionals com els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i els Campionats del Món 1986 Rebé les medalles de serveis distingits de la federació…

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…