Resultats de la cerca

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent

Membre del Club Natació Barcelona En natació fou dues vegades campió de Catalunya de gran fons com a primer classificat català en la travessia del port de Barcelona 1950, 1951 i doble recordista dels 1000 i 1500 m lliure 1950, 1951 Pel que fa al waterpolo, es proclamà campió d’Espanya de primera categoria 1949, 1950, 1952, 1954, 1956 En el període 1950-56, fou trenta-tres vegades internacional amb la selecció estatal, amb la qual conquerí l’or 1951 i el bronze 1955 en els Jocs Mediterranis i el bronze en la Copa Itàlia 1953, i disputà els Campionats d’Europa 1954 i els Jocs Olímpics de …

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 100 m lliure 1929 i relleus 5×50 m 1929, 4×200 m 1930 i 4×100 m lliure cinc vegades 1928-31, 1939 Es proclamà campió d’Espanya en 100 m lliure 1932, 1933, 3×100 m estils 1933, 1934 i 4×200 m lliure 1929-33, 1935 Establí sis vegades els rècords català i estatal dels 50 m, 100 m i 4×200m lliure en el període 1931-34 En waterpolo, fou campió de Catalunya de primera categoria 1934 i d’Espanya 1942, 1943 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1934 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i Londres 1948 Posteriorment fou…

A divuit anys, després de guanyar el Trofeu Fi d’Estiu per a nedadors no federats, ingressà al Club Natació Barcelona Velocista, es proclamà campió absolut de Catalunya de 100 m lliure 1951 i de 200 m lliure 1952, i el 1951 establí els rècords català i estatal de 50 m lliure dos cops i 100 m lliure dos cops més, i fou el primer nedador estatal a baixar dels 59 s en aquesta última distància Bandy Zolyomy el reclutà per al waterpolo i amb l’equip del CNB fou quatre cops campió d’Espanya de primera divisió 1950, 1952, 1953, 1954 i, amb la selecció estatal, campió dels Jocs Mediterranis d’…

Especialista en proves de mitjana i llarga distància, nedà amb el Club Natació Barcelona i es proclamà campió de Catalunya de 400 i 1500 m lliure 1952 Competí també en waterpolo a les files de l’equip del CN Barcelona que guanyà onze Campionats d’Espanya entre el 1949 i el 1964 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona 1955 en els Jocs Mediterranis Participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i aconseguí el quart lloc al Trofeu Itàlia celebrat a Nimega, Holanda 1953 Participà en els Campionats Europeus 1954, 1958 i el torneig Sis…

Formà part del Club Natació Barcelona, on s’especialitzà en curses de velocitat en estil lliure Fou entrenat per Jaume Solé i Andrés Bandy Zolyomy El 1948 es proclamà campió de Catalunya amb l’equip de relleus de 4 × 100 m lliure El 1950 aconseguí el títol de campió d’Europa universitari També fou campió de Catalunya en 3 × 100 m estils i 4 × 200 m lliure 1952 Baté diversos rècords catalans D’altra banda, el 1952 s’inicià al waterpolo i fou campió d’Espanya 1952 El 1953 fitxà pel Club Natació Martorell, i un any després aconseguí el subcampionat de Catalunya Fou una vegada internacional…

Fill del nedador i jugador de waterpolo Enric Granados Gal Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia…

Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el període 1947-60 Es proclamà dotze vegades…

Formada al Club Natació Kallipolis, als nou anys començà a practicar la natació sincronitzada Llicenciada en gemmologia, fou admesa al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès El 1994 fou subcampiona d’Europa júnior Ja en la categoria sènior, sota la direcció de l’entrenadora Anna Tarrés i en duet amb Paola Tirados, se situà en l’elit de la natació sincronitzada En l’àmbit estatal ha obtingut, entre d’altres, dues medalles d’or en els campionats d’Espanya del 2000 bronze en solo i argent en duet i tres d’or el 2001 i el 2002 solo, duet i equip El 2005 fou nomenada la millor esportista…