Resultats de la cerca

Les anelles reglamentàries són de fusta polida, de 18 cm de diàmetre interior i de 28 o 30 mm de gruix Pengen de dues cordes fixades al sostre o a una barra horitzontal

La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…

Fonamentalment hi ha tres formes de campionats els eliminatoris, en els quals els participants són aparellats per sorteig els campionats per puntuació, en els quals els concursants juguen tots contra tots i els mixts, que combinen els procediments anteriors

Bé que pot prendre la forma de l'acampada o ésser practicat lliurament en un emplaçament discrecional, el càmping és practicat, en general, en llocs dotats de serveis La majoria dels clubs de càmping i de les societats existents arreu del món depenen de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning

Proveït de tirants, permet de portar l’accidentat assegut i recolzant el cap a l’esquena del socorrista

Fou introduït a Anglaterra 1860 per oficials de l’exèrcit, i el 1873, el duc de Beaufort, que el practicava a la seva residència de Badminton, li donà reglamentació definitiva Els partits poden disputar-se entre dos contrincants simple o dues parelles dobles, en pistes de 13,40 m per 5,20 m 6,10 m en els partits de dobles, dividides en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçària Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg En lloc de pilota hom colpeja un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14…

Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…