Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
pells de foca
Esport
Estris emprats en esquí de muntanya o travessia a fi de no lliscar endarrere durant la pujada.
Consisteixen en unes tires estretes collocades sota els esquís i que, a causa de la configuració del pèl de foca, dur i orientat en sentit contrari de la marxa, permeten que els esquís llisquin en el pla i la baixada i restin frenats d’anar endarrere per raó de l’oposició dels pèls, que aleshores s’enganxen a la neu Modernament hom les sol substituir per unes tires de collocació molt més ràpida i segura i fabricades amb materials sintètics
canoa

Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el …
halterofília
Esport
Esport consistent a alçar halters.
Hom el practica sobre una tarima de 4 m 2 , i els halters emprats són dels de discs, per tal de poder augmentar progressivament el pes a base de l’addició de nous discs En les competicions, els participants es classifiquen segons llur pes fins a 52, de 56, 60, 67,5, 75, 82,5, 90, 100, 110, i més de 110 kg, i disposen de tres intents per a casacun dels dos moviments Aquests són l’arrencada elevació de l’halter sense interrupció des del terra fins a sobre el cap, i els dos temps, que consisteix en la carregada, primera fase en la qual hom aixeca l’halter fins a les espatlles, i la projecció…
pesca
Esport
Conjunt d’activitats relacionades amb la captura del peix, per esbarjo i sense finalitats lucratives.
La pesca esportiva consta de nombroses tècniques segons els instruments emprats La pesca al llançat es practica amb una canya de llançament proveïda d’un rodet per a recuperar la llinya El pescador llança la cullereta amb l’esquer o el devon a l’aigua a una distància considerable 50 a 60 m La pesca amb balança es practica amb fortes canyes proveïdes d’una balança que és submergida a l’aigua per capturar els peixos en moviment La pesca de fons es practica amb simples canyes proveïdes de llinya i hams amb esquer, i pot ésser lleugera si la llinya es deixa en llibertat perquè segueixi el…
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de…