Resultats de la cerca

Es disputa en dues jornades i recorre el tram del riu entre Amposta i Tortosa Hi participen clubs de tot Catalunya en les categories sènior, juvenil, cadet i veterans

Vers el 1446 fou elegit castellà d’Amposta durant la crisi del concili de Basilea, en competència amb Pere Farners, que havia estat designat alhora pel concili i per l’antipapa Fèlix Des del 1461 es mantingué fidel a la Generalitat en contra de Joan II, el quan intentà de lliurar la castellania d’Amposta al castellà de Montsó Bernat Hug de Rocabertí Ja mestre de Rodes, escindí la llengua d’Espanya amb la creació de la llengua de Castella la llengua d’Aragó comprengué des d’aleshores 1462 la castellania d’Amposta, el Gran Priorat de Catalunya, el priorat…

Fou comanador de la batllia d’Amposta 1333, de la de Villel 1335, de Montsó 1337, d’Horta 1349, procurador dels frares de la castellania d’Amposta davant el mestre de Rodes vers el 1351, comanador de Tortosa i de Granyena 1359-66, fins que el 1366 canvià la comanda de Tortosa per la de Barberà El 1376, per voluntat del papa Gregori XI, regí, a més, la comanda d’Ulldecona El 1372 fou elegit regent del gran priorat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la mort En la guerra entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume de Mallorca, fou procurador del primer al Rosselló fou…

Fill del notari de Morella Gaspar Punter Es doctorà en lleis a Lleida Canonge de Tortosa 1569, vicari general de la diòcesi 1574 i bisbe de Tortosa 1590-1600 El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort El 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d’Amposta Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat per a afavorir els pagesos Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual 1592, un Procesional 1591 i un tractat…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…