Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
teresiana
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó, amb un grup de noies que es preparaven per a mestres d’escola.
Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús…
Gabriel Codina i Mir
Cristianisme
Jesuïta.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1950 El 1954 se n’anà a Bolívia L’any següent es traslladà a l’Equador, on visqué del 1955 al 1958 Hi obtingué, aquest any, a Quito, la llicenciatura en filosofia, més tard es graduà en teologia a Lovaina Bèlgica, 1962 i, el 1967, es doctorà en lletres i ciències humanes a la Sorbona de París Tornà a Bolívia on fou director del Collegi de Sant Calixt 1968-73 i 1981-82 i, del 1989 al 1995, director nacional del moviment d’educació popular i d’acció rural Fe y Alegría, organisme que depèn de l’agrupació Vachay Wasi moviment educatiu promogut per…
Federació Catalana de Futbol Americà
Futbol americà
Organisme rector del futbol americà a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou constituïda el 1988 amb la inclusió de quatre clubs Badalona Dracs, Búfals del Poble Nou, Bóxers de Barcelona i Pioners de l’Hospitalet La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que fou també la primera competició de futbol americà de tot l’Estat En les dues edicions següents s’hi inscrigueren clubs d’arreu de l’Estat, per la qual cosa es convertí en el Campionat d’Espanya de facto La temporada 1991-92 diversos clubs crearen la Spain Football League, de manera que els clubs espanyols i els catalans més destacats abandonaren la Lliga…
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …
,
Francesc de Paula Baldelló i Benosa
Música
Cristianisme
Musicòleg i organista.
Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó…
, ,
Joan Evangelista Vilanova i Bosch

Joan Evangelista Vilanova i Bosch
© Monestir de Montserrat
Cristianisme
Historiografia catalana
Monjo benedictí i teòleg.
Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…
,
bisbat de Solsona

Mapa del bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
futbol americà

El field goal és un xut entre els pals de la porteria rival
Fotolia
Futbol americà
Esport de pilota (ovalada, similar a la del rugbi però una mica més petita).
que es practica entre dos equips d’onze jugadors sobre un camp rectangular de 100 iardes de llarg, en els extrems del qual se situen unes estructures formades per tres pals que fan la funció de porteria Consisteix a anotar tants punts com es pugui Els equips poden marcar de la manera següent Touchdown = sis punts Aquesta anotació s’aconsegueix quan un jugador de l’equip que té la possessió de la pilota arriba, tot controlant-la corrent o atrapant una passada, a la zona de marca del rival Després d’un touchdown , es fa una jugada addicional a dues iardes de la zona d’anotació del rival que pot…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…