Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pere
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (959-973).
Defensà, juntament amb els bisbes de les altres seus catalanes, els interessos comuns del país, en el retrobament de la unitat amb la restauració de l’arquebisbat de Tarragona, fent cara primer a les pretensions personals de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, titulat arquebisbe a Compostella el 959 sota aparença de validesa apostòlica, i acceptant després el nomenament expedit per Joan XIII el 971 a favor del bisbe de Vic Ató, assassinat en tornar de Roma Assistí activament a l’acte de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages 972, celebrat amb gran brillantor…
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El 1218 els valdesos romperen…
castell de Montbui
El castell de Montbui (Anoia); a la dreta, l’església de Santa Maria de la Tossa
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…