Resultats de la cerca

Malgrat alguna censura eclesiàstica, provocada per referències als cultes mistèrics pagans, constitueix la primera aportació seriosa de teologia a l’incipient moviment litúrgic

Ensenyà humanitats a Veruela Aragó, fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques Monumenta historica Societatis Iesu , que dirigí 1920-22 La seva aportació científica inclou la primera edició dels Exercicios espirituales de sant Ignasi Madrid 1919 i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia Roma 1934-38

Professor a les universitats de Yale i Pittsburgh, fundà la revista Ethnology 1962 En lloc dels habituals estudis etnològics monogràfics, defensà i practicà els estudis comparatius de la cultura dels diversos pobles i societats, als quals féu objecte d’un tractament estadístic Producte d’aquesta metodologia és Ethnographic Atlas 1967, considerada la seva aportació més rellevant, concebut i dirigit per ell Exposà també els seus punts de vista en Our Primitive Contemporaries 1934, On Social Structure 1949, Outline of World Cultures 1949 i altres treballs

Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica

El 1763 fou publicada pòstumament la seva memòria An essay towards solving a problem in the doctrine of chances ‘Assaig sobre la resolució d’un problema en la doctrina de probabilitats’, obra d’una gran importància estadística i epistemològica, on introduí el concepte d’inferència inductiva en intentar de determinar la probabilitat de les causes a partir de la dels efectes observats La seva aportació a la teoria de la probabilitat ha estat redescoberta pel corrent del subjectivisme probabilista També escriví An introduction to the Doctrine of Fluxions 1736

Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica, constitueixen una…

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix impartir unes…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Actualment, l’antropologia no és solament aquest tractat tradicional, sinó que alguns teòlegs, com Karl Rahner, Edward Schillebeeckx i Johannes Baptist Metz, la consideren com un lloc teològic, una dimensió que determina la mateixa teologia com a tal Segons aquesta perspectiva, hom no pot dir res sobre Déu, objecte formal de la teologia, sense parlar també de l’home La primera conseqüència és que la teologia ha de descobrir el lligam estret que hi ha entre el contingut de les afirmacions dogmàtiques i la comprensió pròpia de l’home La segona, que ha de tenir en compte l’aportació…