Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
valdès | valdesa
Cristianisme
Membre del moviment espiritual que s’originà arran de la predicació de Pere Valdès a Lió i que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma, anomenada Església Valdesa.
Els primers seguidors, anomenats pobres de Lió , es caracteritzaren per la pobresa absoluta, la qual cosa els emparentava amb tots els altres moviments reformadors del moment pobre, com els franciscans, els humiliats o pobres llombards, els espirituals o fraticels, etc Els en distingia, en canvi, la llibertat de predicació que assumien tots els laics, germen antieclesiàstic que els portà a unir-se a altres grups neomaniqueus catarisme En ésser expulsats de Lió 1181, es difongueren per la Provença, el Llenguadoc i la Lorena i arribaren també a Catalunya i Aragó El…
pobre | pobra
Cristianisme
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards
nicolaisme
Cristianisme
Doctrina de la secta llibertina gnòstica dels nicolaïtes, propera a la dels caïnians, de la qual hom fa esment al llibre de l’Apocalipsi
.
El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols
litúrgia romana
Cristianisme
Ritu occidental propi de l’església de Roma.
Amb el temps segles IX-XI ha suplantat els altres ritus occidentals i, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica litúrgia, llevat d’algunes excepcions, com els ritus ambrosià a Milà, el gallicà a Lió, el visigòtic a Toledo i els diversos ritus orientals conservats per les esglésies uniates Bé que reformada, ha passat a la majoria d’esglésies sorgides de la Reforma
sacerdot obrer
Cristianisme
Prevere catòlic que exerceix l’apostolat participant plenament en el treball i vida dels obrers.
Dependent indirectament de l’apostolat laic anàleg de la JOC 1925 i de l’experiència de sacerdots als camps nazis, sorgí de la consciència que França era país de missió el 1943 aparegué el llibre d’HGodin La France pays de mission i de les institucions Mission de France i Mission de Paris Sota la protecció del cardenal ESuhard, els iniciadors foren M-RLoew es féu descarregador al port de Marsella, el bisbe AAncel de Lió, RVoillaume, HGodin i d’altres L’actuació decidida a favor dels treballadors suscità aviat l’oposició del catolicisme conservador i foren prohibits per Roma 1955…
espiritual
Cristianisme
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.
Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals…
marista
Cristianisme
Membre de l’institut de vots simples anomenat Societat de Maria, fundat el 1824 a Lió pel sacerdot francès Jean-Claude Colin i aprovat per Pius IX el 1873, amb una finalitat bàsicament missionera.
Consta de sacerdots i de germans El 1882 fundaren un seminari major a Barcelona, que perdurà deu anys el 1890 hi fundaren un seminari menor, que el 1908 fou traslladat a Malgrat
reparadora
Cristianisme
Nom donat a les religioses de diverses congregacions, entre les quals es destaquen les Reparadores del Sagrat Cor, fundades a Lió, i l’Institut de Maria Reparadora, fundat per Emilie d’Oultremont el 1854.
Eminentment contemplatives, llur finalitat és l’adoració del Santíssim i la penitència
moviment social catòlic
Cristianisme
Moviment, també conegut amb el nom de catolicisme social, que sorgí a la segona meitat del segle XIX com a rèplica al liberalisme.
Arrelat en la necessària recerca, després de la Revolució Francesa, d’una alternativa cristiana enfront dels corrents socialistes l’expressió “catolicisme social” s’encunyà als voltants del 1890, en plena desclosa del moviment obrer, amb els seus sindicats i partits influïts pel marxisme, fou un corrent assistencialista i paternalista, nascut a Bèlgica congrés de Malines, 1863-64, i en foren principals protagonistes Kettler a Alemanya, Manning a Anglaterra, i Taparelli d’Argelio a Itàlia En formen també part els cercles catòlics obrers O Harmel, compost d’obrers i patrons 1871, els cercles d’…
bisbe
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…