Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
Magí Cases
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Sacerdot i escriptor, catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona.
Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides 1677 És autor de Desenganys, introducció a la vida devota 1673, en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis , fou encara reimprès al s XIX Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia 1667, escriví en llatí una Lectio poetica en hexàmetres
Berenguer de Palou
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1212-41).
Entrà a formar part de la canònica de Barcelona en temps del seu oncle i bisbe homònim Berenguer de Palou 1200-06 Fou consagrat bisbe el 1212 i el mateix any acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó a la croada contra els àrabs que acabà amb la victòria de las Navas de Tolosa Gestionà el matrimoni del rei amb una filla del rei de França, que no es pogué realitzar perquè el papa es negà a anullar el matrimoni del rei S’esforçà, d’acord amb unes lletres del papa, a impedir la croada contra els càtars del Llenguadoc, i per això presidí una ambaixada de catalans a París, però els…
Jaume Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1545-61).
Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…
Francesc Pou
Cristianisme
Canonge magistral de Barcelona.
Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas
Benito Ignacio de Salazar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1683-92).
Monjo de San Millán de la Cogolla 1629, fou abat de Jerez i de San Millán, i general de la congregació vallisoletana Nomenat bisbe de Barcelona, intervingué en actitud pacificadora en diversos conflictes El 1689 fou president de la generalitat
Pedro Díaz de Valdés
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1798-1807).
Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on…
Arnau de Gurb
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1252-84).
Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al…
Deodat
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1010-29).
Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres…
Pablo de Sichar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1808-31).
Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una…
Miquel de Ricomà
Cristianisme
Bisbe de Vic i de Barcelona.
Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria sota la seva…