Resultats de la cerca

Nomenat cardenal pel seu cosí Lleó X 1513-21, tingué un paper preponderant durant el pontificat d’aquest En esdevenir papa, seguí una política vacillant entre Francesc I de França i Carles V que conduí al saqueig de Roma 1527 Hagué de sotmetre's aleshores a la voluntat de l’emperador pau de Barcelona , el qual ell mateix coronà a Bolonya 1530 obtingué en canvi la seva ajuda per tal d’instaurar els Mèdici a Florència les tropes imperials assetjaren, el 1529, la ciutat, fet que representà la desaparició definitiva de la república florentina No pogué evitar l’expansió de la Reforma…

Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia…

Ordenat de prevere el 1963, exercí el ministeri en un barri de Londres Irlington i a la zona rural de Durham Doctor en teologia i filosofia, fou nomenat director del seminari teològic de Bristol 1982 i, el 1988, bisbe de Bath i Wells El 1991 succeí RAK Runcie com a arquebisbe de Canterbury i primat de l’Església anglicana, en la qual el 1994 aconseguí fer aprovar l’ordenació sacerdotal de les dones, canvi que fou contestat per l’Església catòlica També tingué una cura especial per l’aproximació al món musulmà Aquesta posició l’enfrontà als extremistes islàmics que pretenien…

Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí la detenció de…

El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia…

El 1238, essent ardiaca de Tremp, anà a estudiar dret a Bolonya Fou nomenat bisbe de Vic el 1244 Canvià amb el rei Jaume I les possessions que aquest havia donat a Bernat Calbó a València pel castell de Sallent Bages, i cedí al rei el castell de Gurb en canvi de certes compensacions El seu esperit jurista el portà a pactar amb els principals monestirs de la diòcesi Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Benet de Bages els límits de llurs drets d’exempció S'oposà a les pretensions del rei i de la casa montcadina dels Bearn sobre Vic Celebrà un important sínode diocesà 1252, i…

Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del clericat…

Bisbe de Condom, Gascunya 1669-71 i de Meaux 1681-1704, s’encarregà de l’educació del delfí, fill de Lluís XIV 1670-78, i fou membre de l’Académie Française 1671 Intervingué enfront del quietisme de Fénelon Mantingué contactes amb Leibniz i afrontà el jansenisme Entre les seves obres destaquen Exposition de la doctrine de l’Église catholique 1671, Discours sur l’histoire universelle 1681 i Histoire des variations des Églises protestantes 1688 El seu cartesianisme filosòfic apareix en el Traité de la connaissance de Dieu et de soi-même 1670 Fou el teòric de la monarquia absoluta de dret diví…

L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts,…