Resultats de la cerca

Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar i net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i passà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en fer publicar i en…

La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Jesuïta 1551, el 1556 fou nomenat mestre en arts pel Collegi Romà, on ensenyà tota la vida Els Physicorum libri XV Roma, 1576, 12 edicions són un comentari humanístic d’Aristòtil sota la guia d’Averrois Publicà comentaris, de caràcter alhora positiu i teològic, al llibre de Daniel 1587, 5 edicions, al Gènesi 1591-99, 7 edicions i a d’altres llibres de la Bíblia, ultra un tractat contra la màgia 1591, 6 edicions Els seus voluminosos Opera theologica aparegueren pòstums a Colònia el 1620

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514

Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Deixeble de Wilibald Gurlitt a la Universitat de Friburg de Brisgòvia i de Friedrich Ludwig a la de Göttingen Del 1917 al 1957 fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans Des del 1943 fou director del Instituto Español de Musicología del CSIC, i des del 1947, president del Pontificio Istituto di Musica…

De nom Thomas Antoine Marandel, pertanyia a una família flamenca benestant Ingressà a Montserrat com a germà llec el 1677, on fou conegut amb el nom popular de fra Josep de les Llànties Tot i que no tenia estudis especials, escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà, còpies manuscrites dels quals aviat corregueren per Europa Sota el títol d’ Opera omnia foren publicats íntegrament a Madrid el 1725 reeditats els anys 1727, 1731, 1738 i 1755 i el 1746, Vida interior autobiografia, 112 Cartas i una Relación de la vida y virtudes de fray Joseph de San Benito , de l’abat Benet Argeric

Consagrat bisbe de Palència, passà a ocupar l’arquebisbat de Mèxic 1766, on desenvolupà una gran activitat de formació del clergat, d’escriptor i d’editor Traslladat a la seu de Toledo, fomentà els estudis històrics i litúrgics i treballà per la restauració i conservació del ritu mossàrab, del qual edità el Breviari Publicà el SSPP Toletanorum quodquod extant opera en tres volums, 1782-83 També edità el catecisme i els decrets del concili tridentí i una Collectio canonum Ecclesiae Hispanae publicada pòstumament, el 1806, patrocinà l’edició de les obres d’Isidor de Sevilla Excellí per la seva…

De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan oficial de la Santa Seu 1909, i…