Resultats de la cerca

Féu conèixer, en particular per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull

Compongué un Alexanderlied ‘cant d’Alexandre’, la primera narració profana versificada, sobre temes de l’antiguitat, escrita en alemany mitjà En són conegudes tres versions, la primera en escriptura de Vorau, de cap a 1140-1150

Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa

Prengué el nom d’Alfons del Cor de Maria Estudià a Barcelona i a Palestina Mont-Carmel, on fou professor de literatura clàssica i llatina Tornà el 1929 i prosseguí l’ensenyament al convent de Palafrugell Baix Empordà fins que fou nomenat sotsprior del convent de Badalona 1933 Collaborà en la revista Amunt amb diversos articles i poemes Publicà l’opuscle La Mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina 1935 Li ha estat obert un procés de beatificació

Fill del duc de Bouillon, Robert I, de família francòfila, passà al servei de Carles V, fins al punt de lluitar contra el propi germà Robert II Conservà i enfortí la religió catòlica en el seu principat eclesiàstic, i hi promogué el progrés econòmic i humanístic Acumulà el bisbat de Chartres 1507-25 i l’arquebisbat de Valença 1520-38, que governà sempre per mitjà de vicaris, perllongant, així, la decadència religiosa dels temps borgians El 9 d’octubre de 1520 fou creat cardenal per Lleó

Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de…

Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí

Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall, nomenat bisbe…

Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les constitucions…