Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
patriarcat de Babilònia dels Caldeus
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció del cap de l’església siríaca oriental unida a Roma, dita caldea.
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
bisbat d’Elx
Cristianisme
Bisbat
Història
Territori eclesiàstic que comprenia la major part de l’actual diòcesi d’Oriola-Alacant.
Història De fundació antiga imprecisa, hom no en té notícies, però, fins al començ del segle VI El 517 el papa Hormisdes nomenà el bisbe Joan d’Elx vicari apostòlic seu a títol personal, puix que la seu continuà sotmesa a la metròpolis de Cartago Nova i, després, a Toledo per a resoldre certs afers eclesiàstics Sota dominació bizantina del 554 al 624, una part de la diòcesi d’Elx, amb seu a Elo, passà a dependre de Toledo Després del 624, els bisbes d’Elx recobraren tot el territori, però conservaren els noms units d’Elx i d’Elo talment és com signen uns quants bisbes del segle VII La diòcesi…
bisbat d’Elna

Mapa de la diòcesi d’Elna
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Antic bisbat sufragani de Narbona.
Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…
bisbat d’Eivissa
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica, amb seu a la ciutat d’Eivissa, que comprèn les illes d’Eivissa i Formentera, amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.
Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…
bisbat d’Eichstätt
Cristianisme
Bisbat
Història
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi a la regió de Francònia.
Fou erigit en seu episcopal al segle VIII Entre el 1803 i el 1806 fou secularitzat i passà a Baviera, i el 1817 fou lliurat, com a principat, als ducs de Leuchtenberg
bisbat de Dénia
Història
Cristianisme
Bisbat
Jurisdicció eclesiàstica amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense.
El primer bisbe conegut és Antoni documentat el 636, mentre que el darrer fou Marcià, documentat per darrera vegada el 693 No és clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab El fet és que al segle XI el rei de Dénia Muǧāhid i després el seu fill ‘Alī cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona
Lo Crestià
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Obra monumental de Francesc Eiximenis.
Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…
,
Clàssics del cristianisme
Literatura catalana
Cristianisme
Edició
Col·lecció d’obres d’autors cristians de totes les èpoques i tradicions, traduïdes al català a partir dels textos originals i amb introduccions i notes a càrrec d’especialistes.
Amb un total de cent títols, el primer volum Escrits , de Francesc i Clara d’Assís aparegué el 1988, i el darrer Himnes , de Romà el Melode l’any 2005 La collecció fou fruit de la collaboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona Fundada i dirigida per Sebastià Janeras , comptà amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor Lluís Carulla Impulsada i dirigida pel mateix Sebastià Janeras i…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…