Resultats de la cerca

Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la Universitat de Tolosa Fou beneficiari de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol 1759-68 i de la Torre d’Elna 1772 És autor, en collaboració amb Melcior Gelabert, d’obres en llatí Compendiosa regula cleri 1753, Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita 1756, Regula cleri ex sacris litteris 1757 i, sobretot, d’un llibre en català, Regla de vida 1753, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època i que manifesta la penetració del gust…

Fou superior de l’orde dominicà a Beauvais i conseller de Lluís IX de França El seu Speculum historiale —una de les tres parts del Speculum majus 1244— fou refós i traduït al català per Jaume Domènec, per ordre de Pere III de Catalunya-Aragó, amb el títol Compendi historial 1360, continuat per Antoni Ginebreda a partir del 1385 L’obra de Vincent de Beauvais influí en el Llibre de les meravelles , de Ramon Llull, i en Francesc Eiximenis

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la rodonesa de…

Canonge i professor a Lió, havia estat deixeble de Léopold Delisle De les seves múltiples obres són encara útils el Répertoire des sources historiques du Moyen Âge 1873-1903, el Repertorium Hymnologicum 1892-1912, amb més de 40 000 poemes litúrgics fitxats, així com diversos cartularis del Delfinat

Traduí els salms Davids Psalter, 1623 i Hexaëmeron 1661, adaptació en alexandrins del poema Semaine 1578 de Du Bartas, amb què introduí les formes barroques al seu país

A partir del 1827 fou director de l’escola de Rugby Warwickshire El seu ideal era la formació del "Christian gentleman" subordinà l’educació intellectual a l’educació moral i religiosa, accentuà la formació del caràcter i la personalitat de l’infant i introduí els estudis humanistes, socials i polítics moderns reformà també l’educació física Influí en l’evolució de les public-school angleses en introduir el sistema de boarding-house , o de grups d’alumnes residents en cases separades, sota la direcció dels professors amb llurs famílies

Professor i bibliotecari de la Sorbona Collaborà amb Lefèvre d’Étaples en l’edició dels Proverbia París 1516 de Ramon Llull Reedità 1521 la Determinatio de la Sorbona contra Luter, i entre el 1524 i el 1533 publicà diversos tractats contra la Reforma Una obra seva, Introductiones in terminos , fou publicada a Mallorca el 1541

Fou bisbe de Llimós 1317, de Lo Puèi 1318 i de Meaux 1326 Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus , fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína” A París, on estudià 1523-37, conegué Ignasi de Loiola, i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ordenat de sacerdot a Venècia 1537, anà a Roma 1539-40 Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542 Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro” Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a predicar al…