Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Stefano degli Angeli
Matemàtiques
Cristianisme
Matemàtic i jesuïta italià.
Deixeble de Cavaliere, defensà i millorà el seu mètode dels indivisibles En la seva obra matemàtica destaquen De infinitorum spiralium spatiorum mensura 1660 i De infinitarium Cochlearum mensuris ac centris gravitatis 1661 En els seus treballs de física hom endevina la influència del mètode experimental de Galileu en són una mostra els estudis d’hidroestàtica de Della gravità dell’aria e fluidi
Giuseppe Benedetto Cottolengo
Cristianisme
Sacerdot i filantrop.
Fundà a Torí la Piccola Casa della Divina Providenza 1832, destinada a escola per a sordmuts, orfenat, hospici de cecs, tolits, epilèptics, etc Per a l’assistència dels acollits, Cottolengo instituí les comunitats de filles de Sant Vicenç, dels germans de Sant Vicenç i dels preveres de la Santíssima Trinitat Aquestes cases, amb el nom de cottolengo , s’expandiren a d’altres països Fou canonitzat el 1934 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Francesc de Rovira i Bonet
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù 1781 Escriví en italià
Benet XV
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Giacomo Della Chiesa
en esdevenir papa (1914-22).
Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…
Nicolau Castells i Cuyàs
Cristianisme
Arquebisbe missioner.
Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell Baix Llobregat Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió 1846, delegat apostòlic provisional 1859, arquebisbe titular de Marcianòpolis 1866 i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie 1863-1865, Lettreau sujet de la reprise du Synode chaldéen 1866, Origine della missione dei pp cappuccini in Mesopotamia
Pio de Pietrelcina
Cristianisme
Sacerdot italià de l’orde dels frares menors caputxins.
De nom Francesco Forgione, visqué a San Giovanni Rotondo, on fundà, el 1956, la Casa Soleivo della Sofferenza Les més de dues-centes biografies que s’han escrit sobre la seva vida expliquen que s’hi produïren fets excepcionals, com ara estigmes o miracles, que li donaren una gran popularitat El 1999 fou beatificat per Joan Pau II a Roma i l’any 2002 fou canonitzat El 2004 hom inaugurà a San Giovanni Rotondo un temple dedicat al seu culte L’església, la segona més gran del món, és obra de Renzo Piano
Felip Neri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…
Sixt IV
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Della Rovere en ésser elegit papa (1471-84).
Essent franciscà, estudià a París, Bolonya i Pàdua i ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre general 1464 El seu pontificat, caracteritzat pel nepotisme, l’enfrontà amb Florència 1478, Nàpols 1482 i Venècia 1483 Atorgà la inquisició als Reis Catòlics per a tots els regnes peninsulars 1478 Després d’intervenir en la disputa entre dominicans i franciscans sobre la Immaculada Concepció , n'introduí la festa 1476 Encarregà la decoració de la capella anomenada des d’aleshores Sixtina Sense resultats en un nou intent de croada 1481, pogué sotmetre un ram de conciliarisme 1482
Joan Francesc Simon i Delitala
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Teòleg i bibliòfil.
Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…