Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
laudes
Cristianisme
En la litúrgia romana, part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del matí.
Essencialment consten d’uns quants salms generalment tres, un càntic bíblic, els salms 148-150 laudate , que donen nom a l’ofici i el càntic del Benedictus
latitudinarisme
Cristianisme
Moviment doctrinal anglicà estès a Anglaterra entre els s. XVII i XIX, que admetia la salvació per a tot el qui guardés la fe en Crist i cerqués la veritat a la Bíblia.
Els latitudinaris s’oposaven sobretot als puritans i episcopalians
lapsi
Cristianisme
Nom donat, als s. III i IV, als cristians que negaven llur fe per por de les persecucions.
Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci 250-251, la disciplina de l’Església es modificà sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica
laïcat
Cristianisme
El conjunt dels fidels que no són clergues ni monjos.
En l’Antic Testament el terme corresponent a aquest concepte la denominació catalana del qual deriva del grec laós , ‘poble’ designa el conjunt de persones, no sacerdots ni levites, que han pres consciència de constituir el poble de Déu en el Nou Testament indica regularment el poble d’Israel, la multitud dels jueus Des del començament del s III hom l’aplicà, en l’Església, al conjunt de fidels no clergues Durant tota l’edat mitjana, el laïcat, lliurat a les tasques temporals, no prengué part activa pel que fa a les coses sagrades L’actitud inicialment anticlerical i antijeràrquica de la…
kontàkion
Literatura
Cristianisme
Composició poètica grega, cantada a l’ofici bizantí.
Originària de Síria, s’inspira en el madraša siríac Es compon d’una estrofa introductòria i de diverses estances οικοι, acabades amb una frase igual, que serveix de tornada El nom sembla designar, originàriament, el bastonet entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia la poesia El compositor més cèlebre d’aquest gènere fou Romà el Cantor Romà És famosa la composició anònima anomenada himne Akàthistos
kirieleison
Cristianisme
Invocació litúrgica d’origen grec amb la qual hom respon a una lletania.
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
judeocristianisme
Cristianisme
Corrent doctrinal i pràctica del primitiu cristianisme que sostenia la necessitat per a tot cristià d’observar la llei mosaica.
Això implicava que els conversos de la gentilitat havien de passar primer per la circumcisió Aquesta actitud, defensada per Jaume, cap de la comunitat de Jerusalem, topà amb la forta resistència de Pau, i donà lloc al concili de Jerusalem, relatat pel llibre dels Actes dels Apòstols Els dissidents es refugiaren amb Simó, successor de Jaume, pels volts de Jerusalem Posteriorment a la dispersió dels jueus, se'n coneixen dues sectes, els jesseus i els ebionites , que professaven unes mateixes doctrines i actituds, però aquests darrers practicaven, a més, nombroses ablucions i servaven l’…