Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Pius IV
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Angelo de Mèdici en esdevenir papa (1559-65).
Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo
Pius III
Cristianisme
Nom que adoptà Francesco Todeschini-Piccolomini en esdevenir papa (1503), el pontificat del qual durà divuit dies.
Home capaç i molt piadós, era cardenal des del 1460
Pius II
Cristianisme
Nom que adoptà Enea Silvio Piccolomini en esdevenir papa (1458-64).
Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes…
Pius I
Cristianisme
Papa (~140-155).
Segons Ireneu de Lió era germà d' Hermes Combaté els marcionites i el gnòstic Valentí És considerat màrtir La seva festa se celebra l’11 de juliol
Dominique Georges Pire
Religió
Cristianisme
Pacifista belga.
Dominicà 1928 i sacerdot 1934, llançà la campanya de l’"Europa del cor” creant una organització internacional a favor dels refugiats 1949 i fundant “ciutats europees” a Bèlgica, Àustria i Alemanya Creà el Centre Internacional de Joventut Mahatma Gandhi, transformat en Universitat de la Pau 1960, a Tihange-lez Huy Bèlgica, i el 1962 l’Illa de la Pau a Gohira actual Bangldesh Premi Nobel de la pau 1958 i premi Sonning de Dinamarca 1964
Baltasar Pinyes
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593
Heitor Pinto
Cristianisme
Místic portuguès.
Morí a l’exili, fugint de la conquesta castellana La seva Imagen da Vida Cristâ 1563-72, impregnada de platonisme, és una de les obres mestres de la prosa renaixentista portuguesa
Josep Maria Piñol i Font
Literatura catalana
Cristianisme
Periodisme
Disseny i arts gràfiques
Escriptor.
A la postguerra s’incorporà un quant temps a Unió Democràtica de Catalunya Fou un dels fundadors de l’editorial Estela Expert en afers vaticans i influït per Mounier, divulgà el pensament conciliar Dialèctica conciliar 1968, Nuevos caminos en la Iglesia 1969 i Iglesia y liberación en América Latina 1972 El 1994 publicà El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència 1926-66 1994 Comentà l’actualitat eclesial des de la premsa diària
,
Francesc Piñol
Cristianisme
Missioner.
Dominicà 1889, després de la seva ordenació 1897 anà a les Filipines i a la Xina, on visqué durant uns cinquanta anys Fou rector del seminari de Paishuiying El 1949 retornà a Espanya Gran coneixedor de la llengua xinesa, escriví una Gramática china del dialecto de Amoy y Formosa 1929, un diccionari sobre el mateix dialecte 1925 i un Diccionario chino-español 1937
Jordi Pinell i Pons
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i liturgista.
De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…
,