Resultats de la cerca

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre altres obres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…

Deixà escrits de devoció destinats a l’ús dels neòfits xinesos un Catecisme de la doctrina cristiana en annamita i un Promptuari de moral en llengua tonquinesa

Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna 1537 Fou bisbe…

Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier, a Sardenya

Mercedari 1650, fou comanador dels convents de Tarassona i Saragossa i general de l’orde El 1701, com a president del braç eclesiàstic, donà la benvinguda al rei Felip V, i participà en la cort de 1701-02 A la cort de 1705-06 es mostrà partidari fervent del rei arxiduc Carles III, el qual casà el 1708 Propagà el culte a sant Ramon Nonat i a sant Pere Ermengol Escriví una Regula et constitutiones 1692 i un Bullarium 1697 de l’orde mercedari, així com un Catecismo y explicación de la doctrina cristiana 1704 i alguns escrits pastorals en català

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…

Probablement fou convertit per sant Pere, el qual succeí a la seu de Roma Una tradició, dubtosa, el fa màrtir La seva festa se celebra el 23 de setembre

Fill d’un noble barceloní, es dedicà al comerç de draps El 1639, en esclatar la guerra a la frontera catalana, es passà al bàndol francès, on es mantingué durant la guerra dels Segadors Lluità en el setge de Barcelona, i l’abandonà en retre's la ciutat 1652 Installat a Perpinyà, fou administrador dels béns segrestats al Sant Ofici i vicari capitular de la diòcesi d’Elna El capítol protestà a Roma i aconseguí finalment que fos destituït