Resultats de la cerca

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb els…

Ensenyà retòrica i poètica a Heidelberg, i d’antuvi fou partidari de la reforma luterana, bé que aviat li negà el suport Entre les seves obres cal esmentar Isidoneus , Wegweiser für die deutsche Jugend ‘Guia per a la joventut alemanya’, 1497, Adolescentia 1500 i Epitome rerum germanicarum usque ad nostra tempora 1505

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…

Monjo a Ripon York i a Ratmelsigi Irlanda, evangelitzà la Frísia després de la victòria dels francs sobre Radbod ~690 Bisbe d’Utrecht 695, hi fundà esglésies i monestirs Fundà també el monestir d’Echternach La seva festa se celebra el 7 de novembre

Nebot de sant Bonifaci, després d’un pelegrinatge a Palestina 724 en fou collaborador en l’obra missionera a Alemanya La tradició el fa fill de sant Ricard i germà dels sants Winnibald i Walpurgis La seva festa se celebra el 7 de juliol

Professor de teologia 1940 i rector 1945 del seminari de Warmond, fou un gran impulsor de l’ecumenisme als Països Baixos, com a president de l’Associació Catòlica per a les Qüestions Ecumèniques 1951, i delegat per a l’ecumenisme de l’episcopat holandès 1958 El 1960 fou nomenat per Joan XXIII secretari del Secretariat per a la Unió dels Cristians en el moment de la seva creació, presidit pel cardenal Bea, del qual fou un gran collaborador Participà activament en el concili II del Vaticà preparant els documents sobre ecumenisme, llibertat religiosa i relacions amb les religions no cristianes…

Monjo celta de Lindisfarne, conegué el monaquisme benedictí a Roma 654, que introduí a Ripon 657, juntament amb els usatges litúrgics romans, fet que li valgué l’oposició dels bisbes celtes i del rei Oswy Evangelitzà els frisons La seva festa se celebra el 12 d’octubre

Cronista al monestir de Corvey des del 940, el seu nom va lligat a l’obra Rerum gestarum saxonicarum libri tres 957-58, sobre els regnats d’Enric I i d’Otó I Successivament anà reelaborant l’obra fins el 973, any de la mort d’Otó

Exercí l’apostolat a Galícia 1892-1920 i a Linares 1920-22, i donà un impuls ben remarcable a la difusió de les seves creences A Barcelona fundà una església 1931, la qual esdevingué nombrosa aviat Proclamada la tolerància religiosa per l’Estat espanyol 1945, aquesta comunitat, directament o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius

Es formà a Cambridge, on fou professor de teologia 1870, i és autor de The Elements of the Gospel Harmony 1851 i de diverses obres sobre la Bíblia És famosa la seva edició crítica del Nou Testament grec 1881 Fou bisbe de Durham 1890