Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Mir de Tagamanent
Cristianisme
Canonge augustinià, fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.
Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan el 1135 Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al s XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan
Vicent Miravall i Forcadell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar 1641, on exposa la postura de la ciutat durant la guerra dels Segadors L’obra fou reproduïda el 1894
Antoni Mirats i Monsonís
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925
Francesc Mirambell i Giol
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la parroquia de…
Josep Miralles i Sbert

Josep Miralles, bisbe de Barcelona, camina entre altres clergues amb motiu d'un acte públic, a la plaça de Constitució, a Barcelona (1926-29)
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com a consolació, hom li concedí el títol d’arquebisbe de Beroe Durant…
Melcior Miralles
Cronologia
Història
Historiografia
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…
, ,
Joan de Miralles
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge sagristà d’Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d’Espès El 1527 conferia ordes a Barcelona, seu vacant Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530 El 1536 posà la primera pedra de l’estudi general de Barcelona Tingué en comanda l’abadia de Sant Cugat del Vallès
Miquel d’Esplugues
Literatura catalana
Cristianisme
Nom religiós de l’escriptor Pere Campreciós i Bosch.
Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la…
,
Miquel Cerulari
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (1043-58).
De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme
Francesc Xavier Miquel i Rosell
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Eclesiàstic i arxiver.
Cursà estudis eclesiàstics El 1926 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Treballà en diverses biblioteques, entre d’altres a la Biblioteca Nacional de Madrid i a l’Archivo General de Indias de Sevilla 1927-30 El 1930 ingressà al Registre de la Propietat Intellectual de Barcelona Publicà diversos inventaris de biblioteques i arxius, especialment els catàlegs de manuscrits patrístics, bíblics, litúrgics i hagiogràfics de la Universitat de Barcelona Entre d’altres, es poden esmentar Butlles d’Alexandre III inèdites 1935, Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès…
,