Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
purgatori
Cristianisme
Cadafal, sovint molt espectacular i monumental, que era muntat en moltes esglésies parroquials durant el novenari d’ànimes que feia celebrar al començament de novembre, amb sermons, cants penitencials i absoltes, la Confraria de les Ànimes del Purgatori.
El costum és constatat entre mitjan s XVIII i el principi del s XX
purgatori
Cristianisme
Segons la teologia catòlica, lloc o estat d’expiació temporal, en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia, però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d’ésser admesos definitivament al cel.
Juntament amb el cel i l’infern, és un dels regnes de la ultratomba cristiana Les ànimes que s’hi troben poden ésser ajudades per les pregàries dels fidels i especialment pel sacrifici de la missa La creença en un lloc de purificació per a després de la mort es troba en gairebé totes les religions antigues, especialment en les indogermàniques El parsisme Iran afirma que els morts resten purificats després de romandre dotze hores en el corrent de foc Dinur Plató parla d’un lloc de purificació en el qual els morts fan penitència de llurs transgressions Fedó Virgili és el testimoni més…
protestantisme liberal
Cristianisme
Denominació amb què són coneguts els corrents teològics protestants, sobretot luterans, encaminats a conciliar la teologia amb les idees liberals dels s. XVIII i XIX i vivament combatuts per les posicions tradicionals i ortodoxes.
Partint d’un estudi del cristianisme com a fet històric i amb mètodes exclusivament històrics i filològics, els primers teòlegs liberals David Friedrich Strauss, Ferdinand Christian Baur, Bruno Bauer es basen en la filosofia de la religió de FSchleiermacher, en el Romanticisme de FWJSchelling i en l’idealisme hegelià En foren els màxims representants els deixebles d’ARitschl, Ernst Troeltsch i Adolf von Harnack, l’un dedicat a les qüestions d’història cultural i social i l’altre més sensible a la història dels dogmes Lligats a aquestes posicions hi ha diversos corrents més recents, com l’…
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
prosternar-se
Religió
Cristianisme
Abaixar-se fins a tocar a terra davant algú en senyal de respecte, humiliació o adoració.
Els cristians orientals en conserven el gest durant el temps quaresmal A l’Occident ha passat a significar agenollar-se o prostrar-se
pròsfora
Cristianisme
En el ritu bizantí, panet rodó, marcat normalment amb el signe de la creu, destinat a la celebració eucarística.
proser
Cristianisme
Llibre de la litúrgia romanofranca que conté les proses
.
En els manuscrits van unides gairebé sempre les proses a les colleccions de trops trop, formant tropers-prosers Els tropers-prosers catalans més antics conservats són dos manuscrits de la primera meitat del s XII i escrits per a ús de les catedrals de Vic conservat a la Biblioteca Capitular de Vic i de Girona conservat a la Bibliothèque Nationale de París
profés | professa
Cristianisme
Dret canònic
Dit d’un religiós que, després del noviciat, ha fet la professió dels vots.
profecies de Malaquies
Cristianisme
Document pretesament profètic, compost segurament el 1590 i atribuït erròniament al monjo Malaquies, arquebisbe d’Armagh (1094-1148).
Conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II 1143-44 fins a Pere II, darrer papa a la fi del món Profecies molt venerades, encara els darrers papes han estat sovint descrits amb els seus termes, sobretot Pius XII pastor angelicus