Resultats de la cerca

Pertanyia a una noble família del comtat de Ribagorça L’any 1240 convocà un sínode, conegut per la rigidesa dels seus cànons El rei Jaume I, agraït per haver-li tramès una gran quantitat de gra de la mesa episcopal 1242, li féu donació dels delmes, lleudes i passatges que rebia de la ciutat de Lleida També reorganitzà la canonja de Roda de Ribagorça 1245, que posà terme a les disputes entre els capitulars d’aquesta seu i els de Lleida Assistí al concili I de Lió 1245, on morí

Succeí Damas, amb l’oposició d’Ursí Afirmà la supremacia del bisbe de Roma sobre tot l’Occident —sínode del 386— i atragué la Illíria a l’òrbita romana La seva carta a Himeri , bisbe de Tarragona 384, referent al tractament benigne dels penitents, constitueix la primera decretal Dedicà la basílica de Sant Pau 390 i condemnà Jovinià 392, que negava el valor de la virginitat i de l’ascesi La seva festa se celebra el 26 de novembre

Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de la calvície ,…

Successor d’Hilari, presencià la desfeta de l’Imperi sota l’hèrul Odoacre 476 Intervingué, sense èxit, en la qüestió del monofisisme fent cara als emperadors Lleó I i Zenó Organitzà el culte a les basíliques majors romanes La seva festa se celebra el 2 de març

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i no acabà una…

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Professà a Montserrat el 1897 i fou ordenat de sacerdot el 1903 Es doctorà en teologia a Roma 1906 i, retornat a Montserrat, fou professor de teologia i filosofia, censor d’ofici del bisbat de Barcelona 1912 i confessor extraordinari del bisbat Fou redactor i després director de la Revista Montserratina Fou prior de Montserrat 1913-17 i després d’El Pueyo Aragó, fins que, el 1918, fou cridat a Roma com a vicerector del Pontificio Ateneo Anselmiano El 1923 era procurador general de la Congregació Casinense i el 1924 abat general de la dita Congregació

Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines

Essent diaca, fou elegit successor d’Anastasi II pel clergat i senat romà hostil a Constantinoble —la minoria, en canvi, elegí Llorenç— i obtingué el favor de l’ostrogot Teodoric 499 Acusat d’immoralitat per Llorenç, fou sotmès al judici d’un sínode 501, que trameté l’afer al judici de Déu Llorenç ocupà violentament Roma, on durant quatre anys regnà el terror Restablerta la pau per Teodoric, el cisma no finí fins a la mort de Símmac La seva festa se celebra el 19 de juliol

Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre