Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
Tomàs de Llupià i de Llupià
Cristianisme
Eclesiàstic.
Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la…
Tomàs de Borja i de Castre-Pinós
Cristianisme
Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10).
Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria 1594-98
Joan Tomàs de Rocabertí i de Safortesa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del primer comte de Peralada Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, fou educat al palau de Rocabertí Amb motiu de la guerra amb França, davant la invasió de les tropes franceses, es refugià amb el seu germà Ramon Dalmau I, que ja havia heretat el comtat i s’havia declarat addicte a Felip IV de Castella, al castell de Llers, on foren fets presoners durant tres anys 1642-45 Armat cavaller el 1646 entrà al servei de Felip IV, però poc després el 1647 prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona Començà els estudis eclesiàstics a Tortosa, però, saquejada aquesta ciutat, fou enviat a…
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729 Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, en fou provincial 1746 i mestre general 1756, i Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae 1757 tingué una gran repercussió en els estudis dominicans Com a poeta en català és autor…
Catalina Maura i Pou
Cristianisme
Religiosa augustiniana, coneguda amb el nom de Catalina Maura de Santo Tomás de Villanueva.
Pel seu do de discerniment hom la consultà davant tota mena de situacions i dificultats Té incoat el procés de beatificació
tomisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina de sant Tomàs d'Aquino i dels seus seguidors i intèrprets i corrent filosòfic integrat per aquests.
Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…
qüestió
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, cadascuna de les exposicions, orals o escrites, que integraven un curs o les diverses parts d’un tractat sistemàtic (com és ara la Summa theologica de Tomàs d’Aquino).
Simple ampliació, inicialment, de la lliçó lectio , o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae , o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae —, i establerta posteriorment com a gènere independent quaestio , la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia disputatio pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió status quaestionis La relació entre…
neoescolàstica
Filosofia
Cristianisme
Corrent filosòfic que al segle XIX comportà un retorn als grans clàssics medievals, sobretot Tomàs d’Aquino, per poder polemitzar més convincentment amb els nous moviments filosòfics.
Com a restauració de l’escolàstica, i més particularment del tomisme neotomisme, començà a Roma i no trigà a ésser encoratjada per Lleó XIII encíclica Aeterni Patris , 1879 provocà la creació d’importants centres filosoficoteològics a Lovaina per obra del cardenal Mercier, a Milà, a Friburg i a París, model per a molts d’altres de sorgits posteriorment, tant a Europa com a Amèrica, la major part dels quals d’una fecunditat inqüestionable Als Països Catalans la neoescolàstica té com a representants, en la primera etapa dels precursors, Baltasar de Masdéu, que influí en la futura neoescolàstica…
Alfonso de Espina
Cristianisme
Inquisidor delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90).
Les seves primeres disposicions anaren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489 El 1491 fou preconitzat bisbe titular de Termòpiles i auxiliar del bisbe d’Oviedo Hom l’ha confós amb el frare apologista homònim, autor del libel antijueu Fortalitium fidei contra judaeos escrit el 1458 i publicat el 1487, mort el 1469
Joan Salvador Abrines
Cristianisme
Inquisidor.
Es graduà en teologia a la Universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe Tomás de Villanueva Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura Fou director espiritual de santa Catalina Tomàs i Gallard Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593 Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomás , en castellà