Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
any litúrgic
Cristianisme
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.
Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pascua, i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l'advent, temps de preparació al Nadal i a l'Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa, centre de l’any litúrgic, és precedida…
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades…
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la…
color litúrgic
Cristianisme
Color dels ornaments litúrgics (blanc, vermell, verd, morat, negre, blau), d’acord amb els cicles o les festes de l’any litúrgic o amb el caràcter de la celebració.
ecumenisme
Cristianisme
Acció desplegada als diversos nivells per gairebé totes les denominacions cristianes amb el desig de restablir la unitat, fins i tot visible, que Crist volia per a la seva Església, dividida primer per l’anomenat Cisma d’Orient, i posteriorment per la Reforma.
El moviment que en resulta, amb la renovació de l’actitud espiritual, suposa una visió positiva del món i de l’home El moviment ecumènic comporta una ideologia, un sistema i fins i tot una organització, bé que cap d’aquestes dimensions no sigui una finalitat No cerca el retorn d’una confessió a l’altra ni tampoc les confronta amb la pruïja del triomf d’una d’elles Creu en les possibilitats de creixença de la unitat que ja existeix i, mai que arribés a acomplir del tot la seva tasca, com a mitjà que és, el moviment ecumènic hauria de desaparèixer Tot i algunes temptatives com els concilis…
catolicisme
Cristianisme
Forma del cristianisme
amb què es defineix l’ Església catòlica
romana.
És la religió dels seguidors de Crist que són en plena comunió amb el bisbe de Roma, cap del collegi episcopal, successor del collegi apostòlic Aquest és l’aspecte preeminent que distingeix, des del punt de vista institucional, el catolicisme romà de les altres esglésies cristianes És, també, el sistema doctrinal propi de l’Església catòlica, fonamentat en la Bíblia i en la Tradició i el Magisteri És, encara, un pensament i una visió de les realitats humanes d’acord amb aquesta mateixa doctrina Catolicisme no és un concepte plenament idèntic al d’Església catòlica, puix que…
Jaume Català i Albosa
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de Canàries 1878-79, de Cadis 1879-83 i de Barcelona 1883-99 Fou catedràtic del seminari de Girona, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Costa i Borràs, secretari i comptador de la comissaria general de la Croada i capellà d’honor d’Alfons XII, fiscal general de la capella reial i de la jurisdicció castrense, abreviador de la nunciatura i del tribunal de la Rota Bisbe de Cadis 1879, fou enviat pel papa a Gibraltar per intentar-ne la pacificació religiosa poc temps després li fou agregada a la mitra l’administració apostòlica de Ceuta Bisbe de Barcelona 1883, durant el seu pontificat…
Xavier Salinas Viñals
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1974, fou coadjutor de la parròquia de Montcada fins l’any 1976, quan fou nomenat prefecte d’estudis del Seminari Menor de Xàtiva Entre els anys 1979 i 1982 estudià a la Pontifícia Universitat Salesiana de Roma i es llicencià en Ciències de l’Educació, en l’especialitat catequètica Delegat diocesà de catequesi des del 1982, cinc anys més tard arribà a ésser director espiritual del Reial Collegi Seminari de Corpus Christi de València Doctorat en Ciències de l’Educació el 1992, aquest any fou nomenat bisbe d’Eivissa Deixà les Illes per ésser el nou bisbe de Tortosa el 1997 A…
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al s V