Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Arnau de Terrena
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354 Era doctor en drets i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó És autor d’unes Quaestiones Theologicae 1373 Se li atribueix també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí
Joseph-Marie Terray
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític francès, conegut com l’Abbé Terray
.
Nomenat controlador general de les finances per Lluís XV, aconseguí de sanejar les finances estatals i disminuir el deute públic mitjançant l’augment de la pressió fiscal i altres mesures financeres, que li reportaren una forta impopularitat Aplicà també una política econòmica intervencionista En començar el regnat de Lluís XVI, fou substituït per Turgot 1779
Pere Terrassa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern
Teresa de Lisieux
Teresa de Lisieux
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom amb què és coneguda Thérèse Martin, carmelitana francesa.
Hom l’anomena també santa Teresina Precedida per les dues germanes al convent de Lisieux , obtingué del papa el permís d’entrar-hi a quinze anys A la professió 1890 rebé el nom de Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç Ajudant de la mestra de novícies 1893, no pogué formar part del grup de monges enviades a la Xina 1896 a causa de la primera hemorràgia de la tuberculosi que la dugué aviat a la mort La seva espiritualitat, simple i heroica alhora, anomenada “camí de la infància espiritual” o “caminet”, és coneguda, sobretot, a través de l’autobiografia Histoire d’une âme , publicada per la…
Teresa de Jesús
Fragment autògraf de la introducció a l'autobiografia de Teresa de Jesús
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.
Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…
Teresa de Calcuta

Teresa de Calcuta
© Evert Odekerken
Cristianisme
Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès.
Filla d’uns botiguers albanesos, entrà 1928 a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham Irlanda Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un collegi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta Fundà la congregació de les missioneres de la caritat 1950 i obrí el Nirmal Hriday ‘Cor pur’, llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800…
Joan Terès i Borrull
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la prohibició de…
Teòfil d’Antioquia
Literatura
Cristianisme
Bisbe d’Antioquia i apologista.
Convers, el seu pensament és a l’inici de la teologia trinitària i cristològica Influí en Pau de Samòsata, en Eustati d’Antioquia i, sobretot, en Ireneu de Lió En resten els tres llibres Ad Autolycum , de caràcter apologètic La seva festa se celebra el 13 d’octubre
Teòfil
Cristianisme
Monjo i tractadista d’art.
Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen
Teodulf d’Orleans
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre les seves…