Resultats de la cerca

Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…

Fora de testimonis independents Josep Flavi, Tàcit i Suetoni, escrits rabínics, com el Talmud , etc, les dades principals sobre Jesús provenen dels Evangelis , el caràcter dels quals Formgeschichte , evangelis de la infància fa que llur ús hagi d’ésser sempre crític La tradició, per exemple, que Jesús nasqué a Betlem Mt 2,1 Lc 2,4-7 no és fàcil de valorar històricament, però sí que ho és que cresqué a Natzaret Mt 4,23 i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble obediència a la llei, pràctica de la pregària, esperança messiànica Coneixia bé l’Antic Testament, tot i no pertànyer a…

Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció…

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

És conegut com a Nicolau de Mira , pel bisbat, o com a Nicolau de Bari , pel fet d’haver-ne estat traslladades a aquesta ciutat les relíquies 1087 De vida llegendària, hom li atribueix la dotació de tres noies que llur pare volia prostituir i la resurrecció de tres nens morts i trossejats per un carnisser per aquesta causa és patró dels infants i de les donzelles El seu culte penetrà a Occident a partir del segle IX, i es popularitzà durant l’edat mitjana Té força esglésies dedicades als Països Catalans —unes vint al Principat— i molts altars a les catedrals i a les esglésies La seva festa…

Fou secretari i membre del consell reial de Lluís II 1526 Fou bisbe de Zagreb 1544 i d’Eger 1548 i arquebisbe d’Esztergom 1553 Cridà els jesuïtes i fundà el primer seminari d’Hongria 1566 Es relacionà amb Erasme i altres humanistes i fou un capdavanter de la Contrareforma a Hongria De la seva obra, ultra les seves Cartes , cal esmentar Ephemerides diari dels anys 1553-59, Hungaria història d’Hongria fins a la desfeta de Mohács i Attila

Monjo de San Millán de la Cogolla 1645, ensenyà teologia al collegi de San Vicente i a la Universitat de Salamanca Conciliador, intervingué en les controvèrsies teològiques quietisme, jansenisme, es mantingué neutral en l’afer de auxiliis DBáñez , molinisme i arbitrà en la controvèrsia monàstica entre Mabillon i l’abat Rancé Com a teòleg, es caracteritzà per un retorn als Pares, i sobretot a Anselm de Canterbury Sancti Anselmi theologia , 1678-81 La seva obra antigallicana li meresqué d’Innocenci XI el cardenalat 1686 És conegut també pel recull que féu dels texts dels antics concilis…

És esmentat explícitament per Consenci en una carta adreçada, el 419, a sant Agustí, segons la qual era un dels principals factors del priscillianisme a la província Tarraconense

Després d’estudiar als jesuïtes de Lovaina, conegué Cornelis Jansen a París, amb el qual es dedicà a l’estudi dels pares i dels concilis, a Baiona 1611 Sacerdot 1618 i abat comendatari de Saint-Cyran 1620, assumí la direcció espiritual de Port-Royal 1633 El refús del bisbat de Baiona 1636 l’enemistà amb Richelieu, que el féu empresonar 1638-43 Seguidor de Baius i de Jansen jansenisme , la seva personalitat i la seva doctrina influïren, entre altres, P de Berulle i Vicenç de Paül Entre els seus nombrosos escrits, requisats per la censura, es destaquen Apologie pour la Rocheposay 1625 i…

Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre