Resultats de la cerca

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu gestions 1317 per…

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…

D’una família sacerdotal resident prop de Jerusalem, encara jove se sentí cridat al ministeri profètic, l’any 13 del regnat de Josies 627 aC La seva activitat profètica durà fins després de la destrucció de Jerusalem 586 aC Sovint malvist, perseguit i amenaçat de mort, fou obligat finalment a emigrar a Egipte, on degué morir

Zelós i actiu, reorganitzà l’Església monofisita establint a les diferents seus una nova jerarquia, enfront de la calcedoniana En prengueren nom de Jaume o Jacob els monofisites de Síria jacobita

Transcriví nombrosos documents procedents de l’arxiu del patrimoni reial, reproduïts i utilitzats per Àlvar Campaner i pels historiadors mallorquins posteriors És autor d’una memòria sobre un mosaic romà descobert el 1833 a son Fiol

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

La tradició el fa cosí de Jesús Li és atribuïda l’epístola que porta el seu nom epístola , i participà en l’anomenat concili de Jerusalem  La seva festa se celebra el 3 de maig

Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia

Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius El 1611 es retirà a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l’estudi de la patrística, especialment de sant Agustí Havent tornat a Lovaina, hi obtingué el doctorat en teologia i hi ensenyà Sagrada Escriptura El 1628 començà a treballar en l’ Augustinus publicat el 1640, la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme El 1635 fou nomenat bisbe d’Ieper

Metge cirurgià, es doctorà en teologia i es féu sacerdot Estudià a València, Comillas i Roma, i fou professor al seminari i a la Universitat de València Els seus treballs sobre antropologia i medicina en sant Gregori de Nissa, el dejuni en sant Jeroni i sobre litúrgia patrística, suscitaren polèmiques a nivell internacional Posteriorment es dedicà a la publicació de còdexs i fragments de sacramentaris romans i de texts de litúrgia visigòtica, especialment del Liber misticus Com a fruit d’un Iter hispanicum a la moderna publicà inventaris de manuscrits litúrgics de Poblet, Girona, Tarragona,…