Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Pau Puig
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…
,
Lesmes Reventós
Literatura catalana
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Monjo benedictí, arxiver i escriptor.
Professà a Montserrat 1681 i fou prior i arxiver del monestir Redactà una Breve historia de la montaña de Nuestra Señora de Montserrat , que, segons Torres i Amat, fou publicada, i deixà manuscrits, una història dels priors, abats i homes illustres de Montserrat i una relació dels benefactors del monestir, en castellà
,
Vicent Juan i Segura

Vicent Juan i Segura
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de València, i fou ordenat sacerdot el 1981 Doctor en dret canònic 1988 i civil 1989, lany 1988 ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu Treballà molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà fins que, al maig del 2005, prengué possessió del càrrec de bisbe d’Eivissa i Formentera
Teodor Balsamó
Cristianisme
Protosincel·le de Constantinoble i bisbe electe d’Antioquia el 1193, càrrec que no arribà a ocupar.
Pels seus 14 volums de comentaris al Syntagma, anomenats també Exegesis canonum, és considerat un dels més notables canonistes grecs
Bessarió
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Cardenal, teòleg i humanista bizantí.
Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista
Boi
Cristianisme
Màrtir a Nimes, potser sota Julià l’Apòstata.
A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig
Carles Borromeu
Cristianisme
Arquebisbe de Milà (1560-84) i cardenal (1560).
Treballà per la prossecució del concili tridentí i figurà entre els primers executors del concili Dirigí la Contrareforma a Suïssa i reformà la seva diòcesi fundant collegis i seminaris Ordenà la creació de les primeres escoles parroquials d’Europa Malgrat la seva actitud de severitat i d’austeritat, fou molt popular, particularment després de la pesta del 1576 En diverses ocasions topà amb el virrei hispànic Escriví nombrosos sermons i instruccions Fou canonitzat el 1610, i és venerat als Països Catalans La seva festa se celebra el 4 de novembre
Giordano Bruno
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Nom de religió amb què és conegut el filòsof i escriptor italià Filippo Bruno.
Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…
Clet
Cristianisme
Papa (76-88).
Conegut també amb el nom d' Anaclet , fou el segon successor de sant Pere a la seu romana La seva festa se celebra el 26 d’abril
Consenci
Cristianisme
Teòleg, resident a Menorca des d’abans del 414.
Probablement havia nascut i estudiat a la Tarraconense La seva activitat literària coneguda s’estén del 414 al 420, i abasta gairebé tots els camps de controvèrsia de la primeria del segle V origenisme, arianisme, pelagianisme, priscillianisme i contra els jueus Es malfiava dels teòlegs i preferia el recurs a la força i a la mentida, per la qual cosa sant Agustí li adreçà el Contra mendacium , ultra les Epístoles 120 i 205 De la dotzena d’escrits dels quals hi ha constància, s’han conservat solament l' Epístola 119 i les Epístoles 11 i 12 , descobertes recentment per J Divjak Amb tota…