Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Pere Garriga i Marill
Escriptura i paleografia
Cristianisme
Història del dret
Taquígraf i eclesiàstic.
Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó…
Antoine Arnauld
Cristianisme
Eclesiàstic francès conegut amb el sobrenom del Gran Arnauld.
El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes…
Josep Sadoc Alemany i Cunill
Cristianisme
Bisbe.
Cursà els seus estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Vic 1824-28 Rebé també formació als convents de Tremp, Girona i Viterbo Itàlia, on, l’any 1837, s’ordenà de sacerdot Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, hi arribà el 1840, i s’establí a Ohio, Estats Units, al convent de Sant Josep de Somerset El 1845 fou nomenat rector de Memphis, on fundà un convent dominicà, que arribà a ser un centre important per a l’evangelització d’aquella zona del Mississipí A partir del 1847 es dedicà a la formació dels religiosos al noviciat de Kentucky Fou elegit superior provincial de la…
Jaume de Prades i de Foix
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…
Josep Amich i Aranda
Cartografia
Cristianisme
Religiós franciscà, cartògraf, matemàtic, explorador i pilot.
Estudià ciències exactes i matemàtiques a Barcelona i fou pilot de la Reial Armada Espanyola Com a expert, es traslladà al Perú, durant el virregnat de Manso de Velasco, per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic Arran del terratrèmol de 1746, que destruí gran part de Lima i El Callao, dirigí, en aquest port, la construcció d’una nova fortificació coneguda com el Real Felipe , amb una disposició arquitectònica en cinc angles El 1750 ingressà a l’orde franciscà en el convent de Sant Francesc de Lima Des de 1755 fou mestre de novicis en el convent dels descalços i el 1765 s…
Silvestre II
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Gerbert d’Orlhac en esdevenir papa (999-1003).
Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls…
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
Pau Pastells
Cristianisme
Eclesiàstic, jesuïta missioner i historiador.
Es formà al seminari de Barcelona 1861 El 1866 ingressà a la Companyia de Jesús Després de passar per dos breus estances a França 1868 i 1870, retornà a Catalunya, on estudià teologia a Banyoles i després fou ordenat de sacerdot, el 1871 Enviat a les Filipines 1875-93, on treballà a Mindanao, tornà -malalt— després de d’haver estat superior de tota la missió 1876-93 Es dedicà a la publicació de documents històrics sobre les missions d’Amèrica i de les Filipines La Companyia General de Tabacs de Filipines li encomanà la recollida a Sevilla de la documentació històrica referida a aquell…
Johannes Vincke
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador alemany.
S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster Westfàlia Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915 L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917 Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política Allà entrà en relació amb Heinrich Finke , que l’inclinà a l’…
Aureli Maria Escarré i Jané
Fundació Monestir de Montserrat
Cristianisme
Abat.
Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933 Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per…