Resultats de la cerca

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…

Sota l’advocació de sant Jeroni, l’orde perseguia una finalitat penitencial i d’assitència a malalts i necessitosos Fou suprimit per Climent IX el 1668

En el capítol general de l’orde de Sant Jeroni del 1510 hom regulà jurídicament la integració de les jerònimes a l’orde i canvià la primitiva denominació de beates per la de religioses Tingué una relativa expansió per les terres hispàniques, amb la fundació d’una vintena de convents o monestirs durant els ss XV i XVI, tres dels quals als Països Catalans El primer d’aquests fou el de Barcelona, que s’originà a la casa de Santa Margarida, prop de Sant Llàtzer, el 1475, per la transformació d’una casa de beates franciscanes en casa adscrita a l’orde de Sant Jeroni El 1484 es traslladaren a l’…

Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…

La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la reforma…