Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
rosari de l’aurora
Cristianisme
Devoció practicada col·lectivament i processionalment de dir i de cantar el rosari pels carrers d’una població a primera hora del matí.
Fou introduïda per la confraria del Roser es feia en dates assenyalades, sobretot el primer diumenge de maig o Roser de Maig i la primera setmana d’octubre, entorn de la festa del Roser de tot el món , que se celebrava el primer diumenge d’octubre Un dels primers signes anticlericals del 1868 fou l’intent de desbaratar i d’impedir a Barcelona i a altres llocs els rosaris de l’aurora, intent que originà autèntiques batalles campals entre devots i agitadors, d’on es deriva la frase popular “s’ha acabat com el rosari de l’aurora”, per a significar que una cosa ha acabat…
Jakob Böhme
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus…
George Lawrence
Cristianisme
Missioner protestant.
Residí a Espanya des del 1863 El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn El 1870 edità la revista La Aurora de Gracia , i el 1875 La Estrella de Gracia , per als infants La Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth
Josep Badia
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic i publicista.
Cosí de Domènec Badia i Leblich, ingressà a l’orde caputxí, el 1802 se secularitzà i passà a ésser capellà militar Refugiat durant la guerra del Francès a Mallorca 1811, hi destacà per les idees constitucionalistes i collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina , i, sota el pseudònim MDB, publicà l’opuscle Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión 1813 En produir-se la reacció absolutista, la inquisició 1815 ordenà retirar les seves publicacions, i Badia s’exilià a França, on fou rector de Fontenay-sur-Loing
Josep Maria Baranera i Pasqués
Cristianisme
Canonge de Barcelona.
Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán…
Antoni Pons i Pastor
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador i prevere.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…
, ,
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…