Resultats de la cerca

Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…

Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre

Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Benet de Saportella 1463 El 1468 hostatjà el rei i…

Fou el successor de Calixt I Segons el Liber pontificalis, instituí vint-i-cinc títols presbiterals

Estès durant els s II i III, Sabelli en fou el màxim representant Combatut per Hipòlit de Roma, Tertullià i Dionís d’Alexandria, fou condemnat pel papa Calixt I

Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i les seves obres Probablement fou un teòleg d’origen romà que després de l’excomunió de Calixt I degué escampar les seves doctrines sabellianisme a la Pentàpolis