Resultats de la cerca

Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià La seva…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona  i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi  1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà…

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la CatalunyadelNord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la…

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull  1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació…

Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans  GREC i de l’ Institut Rossellonès d’Estudis Catalans  IREC Animador del…

Ordenat de sacerdot 1915, fou nomenat arxiver diocesà de Barcelona 1927 i cursà a Roma els estudis d’arxivística 1933-35 Fou beneficiat de la catedral de Barcelona des del 1941 Collaborà a La Veu de Catalunya , El Matí i La Vanguardia Durant la guerra civil fou detingut i alliberat Llavors esdevingué el braç dret del vicari general de la diòcesi, en funcions de bisbe, i contribuí sense temences a muntar una xarxa de culte catòlic clandestí després tolerat, sobretot al bisbat barceloní A la postguerra es dedicà a reordenar l’arxiu i esdevingué un ardent…

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions delnord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del…

Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica  i la Joventut Obrera Cristiana  Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació…

Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica delNord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria…