Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca Publicà nombroses obres de circumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en castellà Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca

Introduí la congregació cistercenca de la corona d’Aragó tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector de Vicenç Garcia, rector de Vallfogona fou també un predicador famós

S'oposà a la decisió reial d’imposar la congregació del Cister als monestirs catalans A causa de la seva actitud fou empresonat Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma El resultat fou negatiu Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III

Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l’honorà amb diverses ambaixades Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres La seva època fou la més pròspera del monestir

Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Monjo de Santes Creus, fou elegit abat el 1535 Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la generalitat 1535-40 i 1543-54 En virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades Gaudí de l’amistat del rei Carles I, que l’autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià El 1554 es retirà de la política

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats…

Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals

Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II La historiografia romàntica li ha atribuït una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma