Resultats de la cerca

La sinodalitat s’exerceix pròpiament en el si d’una diòcesi També es posa en pràctica a escala interdiocesana, fent que caminin junts els bisbats d’un mateix territori, nació o país, amb una identitat sociocultural i lingüística pròpies Finalment, en l’Església Catòlica la sinodalitat s’exerceix a escala universal, en la comunió de totes les diòcesis presidides per la de Roma i pel seu cap, el papa Diversos teòlegs catalans han publicat obres sobre aquest tema Salvador Pié i Ninot La sinodalidad eclesial , 1993 Jaume Fontbona Fent camí junts La sinodalitat de l’…

El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses

El 1877 propagà les seves idees per l’Escala, l’Estartit i Figueres, on el 1881 consagrà una església El 1883 fundà la primera església baptista de Barcelona Inicià la revista El Evangelista 1884-1935, però més tard, malalt, hagué de traspassar-la al missioner dels germans de Plymouth Henry Payne Fundà la revista El Eco de la Verdad 1893, on publicà sovint treballs i poesies en català, que després han esdevingut himnes També fundà, a València, per a la formació dels seus ministres, la Revista Homilética , molt preada per l’evangelisme peninsular El 1900 fou destinat a les…

Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A partir dels s…

Fill d’una família noble, fou educat a la cort del duc d’Aquitània Auster i emprenedor, féu del seu monestir el primer centre d’espiritualitat d’Occident i reformà, també, molts cenobis de França i d’Itàlia Lluità per la independència de les comunitats monàstiques enfront del poder secular Escriví, entre altres obres, uns Moralia in Job, unes Collationes , la Vita sancti Geraldi i alguns himnes litúrgics Teòric musical notable, s’interessà especialment per la notació i la determinació dels diversos intervals de l’escala Hom li deu la sistematització de la notació teòrica i la…

Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona 1652, a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere 1654 Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya 1684-86 Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells Selva 1690 i restaurar l’església de les clarisses…

Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa Rica i s’…

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas Amb l’…

Biografia  Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la passió pel futbol i passà hores, fins i tot de la nit,…

Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna o aïllada o sostinguda per un pedestal De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d’una gran riquesa artística Als Països Catalans n'hi ha bons exemplars gòtics, entre els quals sobresurt la de la catedral de Barcelona 1396-1403, obra de fusta de Pere Sanglada, amb figures de Crist, la Mare de Déu i sants També és destacable la de la seu de Tortosa, d’un gòtic ja florit Al Renaixement sobresurten les dues de la catedral de Mallorca, magnífiques obres plateresques de l’aragonès…