Resultats de la cerca

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses

Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del segle VI fins al XV

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a Londres…

Vida i obra Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, recull de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions incloses al llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, Rafael i Sansano, Gabriel “El valencià Francesc Ramon Gonzàlez i les seues composicions…

És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví una sèrie d’…

Vida i obra Fill d’ Oliba Cabreta , fou comte de Berga i de Ripoll, abat de Cuixà i de Ripoll des del 1008 i bisbe de Vic des del 1017 Renovador de l’esperit monàstic, promotor de la construcció de nombroses esglésies i monestirs, fou també un personatge decisiu en el renaixement cultural de la Catalunya altmedieval La florida de les escoles durant el seu govern fou notable a Vic, on sota la direcció d’Ermemir Quintilià es transcriviren còdexs magnífics i a Ripoll, on triplicà els volums de la biblioteca que feia anar a buscar a les fonts de l’Ebre, a Cantàbria, a Fleury, prop d’Orleans, a la…

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…