Resultats de la cerca

Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León Caracas, que li fou ofert el 1807 Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal 1819 Fou membre de l’Academia de la Historia 1817

Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12

Vida i obra Sacerdot i missioner paül, exercí al Perú, a Catalunya i a Mallorca A causa d’un sermó pronunciat a Girona, el 1925 hagué d’exiliar-se a Perpinyà Collaborà a Pireneus , La Tramontane , Lo Gai Saber , L’Indépendant , La Veu de l’Empordà , La Nostra Terra  i altres publicacions Participà en nombrosos jocs florals catalans i occitans i fou mestre en gai saber Gran admirador de Ramon Llull, quan retornà a Catalunya collaborà a Costa Brava  amb el pseudònim Fèlix de les Meravelles Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a Perpinyà i a partir del 1943 residí a Mallorca i a Catalunya…

Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí  1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca  o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva casa a la…

Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida cultural, política i religiosa de Catalunya, sobretot en el sector proper a la Lliga Regionalista, i emprengué la…

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica  1926 Ben…

Vida i obra Ordenat sacerdot a Barcelona 1899, exercí càrrecs parroquials a Granollers, Sant Boi de Llobregat, Santa Eulàlia de l’Hospitalet i Santa Madrona de Barcelona Llicenciat en dret canònic a Roma, posteriorment fou capellà de la Casa de Maternitat barcelonina  Destacà per la seva tasca de catalanització i culturalització de l’Església Se’l considera un dels grans precursors del pensament religiós, seguit per figures com Carles Cardó o Lluís Carreras Escriptor vigorós i treballador d’una manera molt activa en la cultura religiosa i catalana, sobretot a través de càrrecs com el de…

Vida i obra Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac…

Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals en 1307-11 Al…