Resultats de la cerca

Té per finalitat d’evangelitzar els pobres, especialment pagesos, fundar i dirigir seminaris, associacions sacerdotals, missions estrangeres, exercicis espirituals i direcció de les filles de la caritat filla de la caritat Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, amb un total de 4348 membres A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva…

Fill d’un immigrant lituà, el 1947 fou ordenat de sacerdot catòlic per la diòcesi de Chicago Després d’estudiar Dret Canònic a Roma 1950-53, fou nunci a Bolívia i al Canadà 1955-59 i, de retorn al Vaticà, secretari d’Afers Estrangers Estret collaborador del papa Pau VI investit el 1963 i a qui va salvar personalment d’un intent d’assassinat el 1971, el 1969 aquest el nomenà arquebisbe d’Orta i secretari de la cúria romana i, el 1971, director de l’Institut per a les Obres de Religió IOR, la principal institució financera del Vaticà El 1982, un any després que Joan Pau II el nomenés…

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a Londres…

Estudià teologia a Wittenberg i fou nomenat pastor 1651 És, després de Luter, l’autor de cançons religioses més popular Les seves composicions foren recollides a Geistliche Andachten ‘Devocions espirituals’, 1667

Propugnà l’ecumenisme espiritual i creà 1935 la Setmana Universal d’Oració per la unió dels cristians 18-25 de gener, celebrada actualment per totes les esglésies cristianes

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’, 1963

Autor de Les quatre flores de France 1934-40, flora portàtil molt útil que ha estat l’instrument de formació de molts botànics

Treballà com a periodista en L’Univers fins l’any 1861, que rebé l’hàbit dels augustinians assumpcionistes Consiliari dels voluntaris de Nimes en la defensa de Roma, al seu retorn collaborà en l’organització de la Union des Oeuvres Ouvrières Catholiques Fundador de la revista mensual La Croix 1880, que el 1883 es convertí en diari, el 1899 fou retirat de la seva direcció i s’hagué d’exiliar Pogué tornar el 1906

A partir del 1850 s’estengué per tota l’illa E 1940 feren les primeres fundacions a Formentera i a Eivissa, i poc després a la península Ibèrica