Resultats de la cerca

Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes

El 1957 ingressà a l’orde de les Germanes Pobres de Santa Clara del monestir de Pedralbes , del qual fou abadessa del 1972 al 1975, del 1988 al 1997 i del 2004 al 2007 Fou, a més, presidenta de la federació clarissa de la Immaculada Concepció que territorialment correspon a Catalunya, Castelló i Menorca i, fins a la mort, vicària de la comunitat del monestir En la seva activitat com a abadessa, defensà sempre davant les autoritats municipals la conservació i preservació del monestir, i negocià la seva obertura al públic, a les visites guiades i a alguns actes Mantingué algunes…

Filla única d’una de les famílies de l’alta societat barcelonina, els Anzizu-Vila, amb vincles amb els Bacigalupi, els Girona i els Güell, quedà òrfena en l’adolescència, primer dels pares i després dels avis Estigué sota la protecció de l’industrial Eusebi Güell i la seva esposa Isabel López, filla dels marquesos de Comillas , mecenes d’Antoni Gaudí i de  Jacint Verdaguer , el qual es convertí en el seu mentor i encoratjà la seva vocació religiosa i literària El 1893 inicià la seva obra poètica, que continuà fins el 1909 Pòstumament, el 1919, en fou publicada una part amb el títol de Poesies…

Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de …

Carmelità d’identificació dubtosa, residí als convents de Barcelona i de Reus i fou dues vegades provincial del seu orde a Catalunya És autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana També és autor de les obres Historia de la vida y excelencias de la…

Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…

Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona  i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història de l’Església…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…